El Carnestoltes ha marxat, el judici ja s’ha celebrat i el jutge, la seva sentència ha dictat:
(…)Ara em toca a mi prendre la decisió
i serà digna del mateix Salomó.
Totes les parts han parlat d’allò més
i cadascuna mirant pel seu interès.
El soroll i la disbauxa són un atabalament,
però s’ha de mirar per la salut del cos i la ment,
perquè la vida sense alegria és un avorriment.
Però si no parem de cantar, saltar i ballar,
¿qui ens prepararà un bon dinar?
Si cada nit fem el plaga i el tronera
¿com ho farem per anar per la carretera?
Que el menjar, el beure i la diversió
són excel·lents si es fan amb moderació.
Per això considero que la pena capital
per al Carnestoltes no és el més ideal.
I em sembla que ell mateix vol reposar
d’una disbauxa que ningú no pot controlar.
Així doncs, condemno al Carnestoltes,
Rei del Carnaval i de tots els Poca-Soltes,
a marxar d’aquí i viure deportat a ca la seva tia
durant onze mesos, tres setmanes i un dia. Cliqueu i veureu…
