QUÈ ÉS EL PROJECTE S’ART?
S’Art és un projecte que introdueix els processos intel·lectuals de l’art contemporani per a formular propostes globalitzades, com a eina crítica, transversal i multidisciplinar, alhora que despertar la nostra consciència, per a donar resposta a les realitats de les societats actuals.
EDICIONS DE S’ART
A través del projecte S’Art: Explorem l’art a través de Calder i dels conceptes que de manera implícita es van anar treballant, tals com el buit i el ple, l’estàtic i el moviment, visibilitat i invisibilitat, en relació amb els conceptes que apareixen a les escultures de Calder, vam iniciar un procés real de TRANSFORMACIÓ d’alguns espais del nostre centre tals com el vestíbul d’entrada a l’escola, com a evidència palpable de la transformació metodològica i organitzativa de la mateixa i com a resultat artístic principal de la investigació.
El projecte S’Art: Quan va canviar el curs del riu Llobregat: la Marrada consistia en el retrobament del barri Fontsanta on està ubicada l’escola Suris, construïda arran de la riuada que va patir el municipi de Cornellà de Llobregat als anys 70. Aquesta riuada va provocar una transformació de la línia/frontera del curs del riu Llobregat, la Marrada.
L’objectiu principal va ser connectar, des d’una mirada sistèmica, l’escola amb el barri, revivint la memòria individual de persones que van patir la riuada (exalumnes de l’escola i altres supervivents del municipi) per a reconstruir una col·lectiva que donés sentit identitari a la comunitat educativa.
En el projecte S’Art: [ESTER]EO-TIPS vam de-construir la realitat començant pel final de les històries per a crear nous inicis que ens portessin a finals diferents, on (des)crear i (des)aprendre, provocant un Big Bang dels aprenentatges que ens traslladessin a un entorn diferent, on els estereotips es (des)estereotiparen, desgranant els orígens de la seva creació per a transformar-los i donar pas a noves relacions. Tot aquest procés es va materialitzar en un laberint, que l’alumnat va dissenyar i construir, amb diferents camins que et portaven als conceptes derivats.
Després de l’observació, l’anàlisi i la reflexió sobre el concepte ESTEREOTIPS, vam redirigir la proposta a obrir diferents portes a través de les quals vam desaprendre sobre el gènere humà, els models familiars, l’ètnia, la raça i les cultures, l’aspecte físic, la societat, l’esport, l’art i els ODS, creant l’ambient i les estratègies d’aprenentatge per desbancar els estereotips.
Projecte S’Art: La quotidianitat: del repte a la creació. L’alarma que ens desperta cada matí; el so de la cullereta remenant la tassa del cafè, lentament, amb la mirada mig perduda contemplant com es va aixecant el dia, a través de la finestra; la roba de la rentadora que gira cap a una banda i després cap a l’altra, com un ball de sardanes; els rastres del menjar que queden al plat després del dinar; la roba bruta al terra del lavabo, després de la dutxa; els llençols arrugats en aixecar-nos del llit; alguns cabells que queden al raspall després de cada pentinada; el camí cap a l’escola; els dibuixos amb el dit sobre el baf acumulat a la mampara de la dutxa; l’esport, les classes de música o dansa…. Tots, aquests, moments i rastres de la nostra vida quotidiana.
Però, on queden els llibres? La rutina de mirar un conte amb la mare o el pare, de seure al sofà en acabar la tarda, i submergir-nos en històries que ens permeten fer volar la imaginació sense haver de desplaçar-nos, físicament, a altres realitats, a altres quotidianitats?
On s’amaguen les pantalles quan marxem cap a l’escola? A la nostra habitació, al menjador de casa, a la bossa de la mare, a la motxilla del pare? I allà ens esperen, pacientment, fins a la nostra arribada, moment, aquest, de desconnexió, o de connexió, connexió, connexió,…fins a altes hores de la matinada.
On queden els moments de compartir taula amb un bon àpat saludable i familiar?
I els moments dedicats a una bona conversa sobre el passat, el present o imaginant el futur de les nostres vides?
La presa, la immediatesa, la cultura de la imatge, les plataformes i les xarxes socials, el culte als cossos “perfectes”, la importància de la façana sense tenir prou cura de l’interior…. Tot plegat, ha fet canviar els hàbits a la nostra vida quotidiana.
