El lloc que ocupem sovint influeix en com ens sentim, ja que sovint d’ell depenen moltes coses que ens passen i fem. Això és el que aquest curs han sentit molt clarament els nens i nenes de 5 i 6 anys (P5) que aquest curs són els grans del seu cicle i, com a tals, tenen una sèrie d’encàrrecs i responsabilitats que els seus companys/es de P3 i P4 no tenen.
Durant tot el curs han vist i viscut que havien d’ajudar i acompanyar als de 3 anys -especialment als ambients-, han estat encarregats de dir les ordres de Sa Magestat el Rei Carnestoltes, han fet la mona i han convidat als altres nens i nenes del cicle, etc. Aquestes responsabilitats les tenen com a “grans”, però d’aquí a poc deixaran de ser els grans d’infantil i per aquest motiu han regalat als seus companys/es una representació de Sant Jordi que porten preparant molt de temps.
En qualsevol obra hi ha un munt de coses a preparar: el càsting, el vestuari, la música, el text que cal entendre i memoritzar, el decorat, la posada en escena (on es posen, per on es mouen, amb quins tempos, quines emocions han d’intentar transmetre,…), molts assajos, la publicitat (o fer que els altres sàpiguen que hi ha aquesta representació i que hi estan convidats), etc. És una feina que depèn de tots i cadascun d’ells/es, és a dir, és com una coreografia on cadascú ha de fer el seu paper.
En aquest encàrrec els vam demanar dues coses: que els companys poguessin entendre la llegenda i que ells s’ho passessin bé fent-ho. Pel camí, les mestres hem tingut molts dubtes sobre quin seria el resultat final. El procés el vèiem i hi havia un munt de feina que estaven fent. Feina complicada com saber estar a l’escenari, respectar la feina i el moment de tots els altres, mantenir l’atenció en moltes coses que passaven, interpretar i representar superant les pròpies emocions i vergonya, tenir paciència, anar fent-ho sols sense massa ajuda dels adults, entre moltes altres. Amb això, com a mestres, ja sentíem que s’havia fet la feina, però en aquest cas concret la responsabilitat de fer-ho pels altres també pesava, ja que els nens de P3 i P4 no són adults que poden valorar l’esforç i el treball, sinó que són infants que esperen veure un drac ferotge, una princesa atemorida i un cavaller valerós que ajuda a qui té problemes.
Finalment ha estat una representació molt tendre i des del compromís amb els altres. Se l’han presa molt seriosament des de les 9 del matí quan ens hem trobat a les aules per concentrar-nos i començar a vestir-nos. Els companys/es l’han gaudit molt i nosaltres, tant grans com petits de P5, estem contents, satisfets i orgullosos d’haver-ho aconseguit.
Deixem el testimoni pels propers nens i nenes que segur que el curs vinent ens tindran a la memòria quan els hi arribi el moment d’entomar el repte del teatre per a tots.
Des d’aquí agrair a totes les famílies l’interès i la col·laboració que ens han prestat. A la seva manera elles també hi han estat presents per això volem compartir amb totes aquest enregistrament.
