Cadascú té els seus gustos i llegir no és sempre del gust de tothom. A l’escola això ho veiem quan hi ha nens i nenes a qui no els hi agrada mirar llibres o escoltar contes. Com tot, el gust per la lectura o per les històries narrades ve, d’una banda, per les preferències individuals que mostrem, i d’altra banda, per com poc a poc ho cultivem (allò que veiem fer als adults, els moments emotius compartits, el plaer de descobrir mons fantasiosos, la capacitat d’escolta, d’estar atent només al que passa davant dels nostres ulls,…). Tot això i moltes coses que no sabem, fa que cadascú és decanti cap una banda o cap una altra, que estigui en el negre, el blanc o en la immensa gamma de grisos.
No obstant, a les sortides que fem a la biblioteca veiem que qui més qui menys connecta. Aquell espai és per a ells un espai d’històries, més curtes o més llargues, però en definitiva d’històries. Alguns estan pendents de la història del follet que viu a la biblioteca, altres als contes que es prepara l’Anna -la bibliotecària- amb tant d’afecte i altres als molts contes i llibres que hi ha per mirar i descobrir. Tots són camins que han de conduir a despertar aquella petita veueta que tots tenim dins nostre i que ens acompanya en la lectura. Els de P5 encara no ho saben, però estan fent passos per despertar-la i esperem que quan arribi sigui d’aquelles veus i dolces que fan venir ganes d’escoltar-la més.
