Posar-nos a la pell dels altres no és gens fàcil -això a P5 ho sabem molt bé-, però la Rosa hi té la mà trencada. Ella és actriu i avui al taller de teatre que hem fet (Personatges i emocions) ens ha deixat embadalits amb com de cop era la Julieta (enamorada d’en Romeo i respirant amb el cor), Cyrano (sensible i a vegades enfadat perquè se’n riuen del seu prominent nas), Rosita o Pigmalió (una florista cridanera i xerrameca al principi i refinada i més dolça al final) o Saïd (un pirata a qui l’amor traeix).Totes les històries sortien de llibres i estaven plenes d’emocions, d’estones d’alegria, d’enuig, por, amor… Tot un ventall de colors que ens ha ajudat a identificar-nos amb tot el que anava succeint a mesura que passava l’estona.
Al principi hem estat el públic. Un públic amb ganes de participar, a vegades massa xerraire, però encuriosit. Aquesta mateixa curiositat ha fet que explotéssim quan hem hagut de canviar de pla. El gimnàs s’ha convertit aleshores en un enorme escenari i nosaltres en uns actors primerencs. Vestits, mocadors, jaquetes, barrets,… Ens hem caracteritzat i en una petita dinàmica que passava a París hem pogut ser un pirata, el rei i la seva cort que passejaven i saludaven a tothom, dames distingides fent un passeig, una sirena nedant al riu… i fins i tot ha arribat el circ durant el dia i un vampir ja entrada la nit.
