Compartim amb la comunitat STEAM què és un Mapa d’Aprenentatge (febrer 2025).

Aprendre a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per aprendre a aprendre i per ser més autònom aprenent (i fent qualsevol activitat). Aquesta afirmació és coherent amb entendre l’aprenentatge com el resultat d’identificar el què ja es fa prou bé i el què no s’és capaç de fer, el com s’ha fet i el fet de prendre decisions orientades a la millora. Cada alumne, cada persona, té un sistema personal d’aprendre que ha d’anar construint progressivament a partir dels estímuls que rep a l’escola i en el seu entorn familiar i social.

El mapa d’aprenentatge és un instrument orientat a afavorir l’avaluació formativa mitjançant el recull i la reflexió de cada activitat realitzada al llarg d’un procés d’aprenentatge. El mestre i l’alumnat hi resumeixen què s’ha fet, com s’ha fet, què creuen que ha après, quines dificultats s’hi han trobat, etc.

Des de l’escola entenem els mapes d’aprenentatge com una eina d’autoregulació que permet a l’alumnat situar-se al llarg del projecte i que l’ajuda a identificar visualment, a partir de diferents formes de representació, allò que està aprenent i com ho està aprenent.

Amb aquest instrument es dedica un temps molt útil a l’autoreflexió, cosa que afavoreix un aprenentatge significatiu i permet a l’alumnat regular el seu procés d’aprenentatge. Per això diem que no ha de ser només un resum d’activitats ordenades cronològicament, sinó que s’ha de vetllar perquè hi apareguin reflexions del tipus: “què he de fer?, comprenc les tasques?, necessito aclariments?, com puc fer-ho?, hi ha diferents maneres de resoldre-ho?, hauré de dividir les tasques?, com organitzaré el temps?, com puc millorar?, què he après d’aquestes errades?, estic contribuint a les tasques grupals?, què he après d’aquest procés?, ho puc aplicar a d’altres espais?, puc explicar a altres el que he après?, etc.”

“Ser un aprenent que s’autoregula és acceptar la responsabilitat del propi aprenentatge, de la mateixa manera que els mestres han de ser responsables per crear un context útil per a l’aprenentatge” (STOBART, G., Testing Times: the uses and abuses of assessment, London, Routledge, 2007, p. 179).

La capacitat d’autoregulació és necessària per adquirir progressivament l’autonomia per prendre decisions i per millorar els hàbits d’estudi. Per tant, els instruments que fomenten l’autoregulació dels coneixements poden condicionar i millorar el rendiment acadèmic de l’alumne. Segons la Neus Sanmartí “La capacitat d’aprendre està íntimament lligada a la capacitat d’autoregular l’aprenentatge” (2002).

Ens cal, en conseqüència, revisar la concepció que tenen molts alumnes sobre com s’aprèn. Creure que aprendre vol dir repetir al més fidelment possible un text o aplicar mecànicament una fórmula, difícilment seran capaços d’autoregular-se. En la realització d’una activitat és tan important avaluar i regular què s’ha fet, com els processos aplicats per aprendre. 

No és fàcil que l’alumnat aprengui a autoregular-se. Mentre no comprenen què vol dir fer-ho i  aprenen les estratègies que els faciliten aquesta regulació, passen per moments de desànim, en els quals la funció d’acompanyament del professorat —tant a nivell cognitiu com emocional— és fonamental.

Diversos estudis han posat en relleu tres condicions bàsiques perquè una persona es pugui autoregular: 

• Identificar els objectius de l’activitat (o conjunt d’activitats). Si no se sap per què es fa el  que es fa i el sentit de l’activitat (per a què serveix), és impossible que es pugui reconèixer què  és el que no acaba d’estar prou ben fet.

• Anticipar i planificar l’acció per realitzar la tasca. Les persones expertes dediquen molt més temps a planificar l’acció que no pas a fer-la, però si es tendeix a avaluar els resultats de l’acció i no la seva planificació, no ajudem l’alumnat a reconèixer la importància i necessitat de dedicar-hi temps. 

• Identificar els criteris d’avaluació. Sovint els criteris d’avaluació només els coneix el professorat i, per tant, quan els i les alumnes fan la tasca (o quan preparen un examen o una activitat  per comprovar què han après) no saben què és el més important a tenir en compte ni per què ho és i, conseqüentment, no es poden autoregular.

Tanmateix, el repte és que sigui cada alumne, amb l’ajuda del mestre, qui estructuri i sintetitzi els seus aprenentatges i que incorpori en el seu mapa d’aprenentatge aquells elements que li permetin identificar els objectius d’aprenentatge, els plans de treball i els criteris d’èxit de les activitats que s’estan duent a terme. 

Cal diferenciar el mapa d’aprenentatge dels tradicionals àlbums i dossiers, ja que en el primer cas es tracta d’un recull personalitzat d’aprenentatges amb una gran implicació de l’aprenent i no un simple recull d’activitats com és el cas dels altres dos casos. A més,  comporta dedicar-hi un temps setmanal perquè requereix debatre, compartir i escollir quines són les evidències i, molt especialment, a reflexionar metacognitivament sobre les mateixes.

Per ajudar l’alumnat a aprendre a autoregular-se és essencial la interacció amb el docent que ha de ser constant al llarg de tota la situació o seqüència didàctica i que es vehicula a través de la comunicació. És fonamental parlar amb els alumnes de les estratègies per aprendre, ja sigui en grup, ja sigui individualment, i després planificar amb ells amb quines estratègies poden adquirir més autonomia i aprendre a autoregular­se, Rebecca Oxford (Teaching and Researching Language Learning Strategies, 2011).

El mapa d’aprenentatge permet acompanyar l’alumne i el grup al llarg de tot el procés perquè monitoritzi la feina que fa i, si li cal, canviar d’estratègia o modificar el pla d’acció per tal d’aconseguir els objectius fixats. 

Segons Jones, J. What is new in AfL? (2014) la veu dels alumnes és crucial. No ens hem de preguntar només “què hem après”, sinó “com ho hem après”. El “com” esdevé una qüestió més important, ja que si l’alumne coneix el “com”, pot transferir l’estratègia a altres contextos d’aprenentatge. Per això, cal que els alumnes comprenguin les raons del seu aprenentatge.

En conclusió, veiem el mapa d’aprenentatge com una eina d’avaluació formativa que ajuda l’alumnat a regular, a comunicar i situar-se dins del seu propi procés d’aprenentatge amb un recull d’evidències sobre el com i el que està aprenent.