Els primers anys d’un infant són els més importants pel seu desenvolupament neuronal, motor i emocional. Aquest motiu ens fa tenir una mirada enfocada a treballar la psicomotricitat per ajudar-los a desenvolupar el seu sistema nerviós.
És vital saber que els infants tenen una natura innata que els porta a moure’s, explorar el seu cos, l’entorn, els espais, els materials, els altres… Un impuls a créixer i d’aquesta manera relacionar-se de manera directa amb tot i tothom. Per tant, el cos i el moviment juguen un paper fonamental en el desenvolupament de l’infant. És a partir de la pràctica Psicomotriu Aucouturier on es dóna protagonisme al cos, i conseqüentment als espais i materials que s’utilitzen.
La Pràctica Psicomotriu Aucouturier es basa en la comprensió de l’expressivitat motriu dels infants. Aporta un benefici en el desenvolupament dels recursos dels infants, per poder-los ajudar en el seu camí cap a l’autonomia. S’estableix una comunicació en i amb el cos, on es viuen i es recorden emocions viscudes a partir de les relacions amb un mateix i amb els altres, igual que possibles frustracions, angoixes, alegries, tristeses…
És a partir de l’objectiu principal, on es poden extreure altres objectius que es planteja aquesta pràctica, concretant-los en els següents:
- Desenvolupar la funció simbòlica, és a dir, el procés de simbolització i l’accés a la representació
- Promoure l’expressió de totes les possibilitats motrius, cognitives, relacionals i emocionals.
- Afavorir el desenvolupament dels processos d’asseguració.
- Deduir la història més interna de l’infant i descobrir els elements que bloquegen la seva maduració, socialització i aprenentatge.
Així doncs, els infants parteixen de les seves necessitats, tant emotives com motrius. Són protagonistes del seu aprenentatge segons els seus interessos.
Per tant, la figura de la persona que duu a terme aquesta pràctica, té un paper fonamental com a guia i acompanyament a l’infant en aquest procés lliure. En observar l’infant en acció es descobreix i es comprèn la motivació i desig d’expressar-se i de ser un mateix.
El psicomotricista està disposat a complir, acceptar, donar suport, comprendre el motiu expressiu per a proporcionar al nen les respostes adequades a les seves necessitats, les seves peticions, els desitjos més o menys conscient.
Amb aquesta pràctica aconseguim que els infants es sentin més segurs amb el seu moviment corporal i alhora hem establert un vincle amb tot el grup classe.
Les mestres d’Educació Infantil
