La Comissió Groga té per objectiu fomentar el debat de l’escola pública i contribuir a les reivindicacions del moviment de famílies per a la defensa de l’escola pública de qualitat i per a tothom.
Des de la Comissió Groga de l’AFA Nabí us volem explicar perquè en el context d’escola pública la nostra escola surt del model habitual. Per això, cal primer conèixer el funcionament del sistema educatiu pel que fa a la titularitat i la gestió de les escoles a Catalunya. Volem fer-vos una petita explicació per més endavant poder comprendre què és diferent a la Nabí. Com a breu anotació cal dir que parlarem de les escoles per a infants de 3-18 anys, i per tant, deixem de banda les escoles per a persones adultes, d’educació especial, d’ensenyaments artístics, cicles formatius, etc.
A Catalunya conflueixen tres tipus d’escola segons la seva titularitat i el seu finançament:
– L’escola privada: finançada íntegrament amb les quotes de les famílies. Moltes escoles internacionals (Liceu Francès, Escola Suïssa, British School…) son privades. A part dels requisits econòmics, aquestes escoles sovint tenen dret d’admissió si els infants no presenten les característiques que l’escola considera adients. Aquests centres representen una minoria dels centres educatius de Catalunya.
– L’escola privada: finançada íntegrament amb les quotes de les famílies. Moltes escoles internacionals (Liceu Francès, Escola Suïssa, British School…) son privades. A part dels requisits econòmics, aquestes escoles sovint tenen dret d’admissió si els infants no presenten les característiques que l’escola considera adients. Aquests centres representen una minoria dels centres educatius de Catalunya.
– L’escola pública: finançada amb diners públics i gestionats directament pel Departament d’Educació o, en el cas de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona (conegut com a Consorci), una institució que agrupa la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Entre d’altres funcions el Consorci és responsable del tot el personal docent i vetlla per la correcta execució dels programes educatius d’acord a la legislació vigent. L’accés a l’escola pública es du a terme a través d’un sistema de barem (més un concurs en cas d’empat), segons puntuació d’una sèrie d’ítems predeterminats (proximitat, presència de germans…). La llei actual garanteix el dret a l’educació gratuïta a tots els infants dels 3-18 anys a través de la Xarxa pública d’escoles, durant 5h lectives diàries al llarg del curs escolar a Infantil i Primària i 6h a Secundària. Els docents i personal d’administració i serveis que hi treballen son funcionaris públics o interins. La resta de serveis de les escoles públiques (menjador, extraescolars, acollida) els acostumen a gestionar les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) i es paguen segons si la família decideix fer-ne ús. Algunes despeses de material, llibres de text o sortides les acostumen a pagar les famílies directament. A més, les famílies poden formar part de l’AFA de manera voluntària, pagant una aportació voluntària d’entre 20-50 euros anuals. Al nostre entorn, son escoles públiques d’infantil i primària, l’escola Els Xiprers, Dolors-Monserdà , Orlandai i Costa-Llobera.
– L’escola concertada: És una escola privada que rep finançament públic (en forma de concert), és a dir, que a través del Departament o el Consorci rep els diners estipulats per cada plaça escolar pública. Per això ha de seguir els mateixos criteris d’accés que l’escola pública i el seu personal ha de complir amb els mateixos requisits de titulació per impartir la docència, però no forma part del cos de treballadors públics ja que la part contractant és l’escola en qüestió que en fa la selecció segons el perfil que més s’ajusta al seu projecte educatiu. Atès que forma part de les places d’educació obligatòria gratuïta (finançament públic), la llei regula que no poden cobrar a les famílies per l’escolaritat. Ara bé, les famílies paguen quotes mensuals. Amb aquestes aportacions extres de les famílies amplien les hores lectives fins a 6 diàries i paguen altres activitats que no es contemplen habitualment en l’escola pública com ara natació (l’Ajuntament de Barcelona paga un curs escolar de piscina), sortides, etc. És l’escola qui gestiona directament els serveis com el menjador, l’acollida i les extraescolars. Moltes escoles concertades son catòliques, algunes son laiques. Per exemple, en el nostre entorn, l’escola Montserrat, el Padre Damián o el Sant Ignasi son escoles concertades.
La realitat del model educatiu és complexa i com sempre s’hi superposen interessos diversos i diferents visions de model social. Potser amb aquesta breu explicació us adoneu que hi ha coses de la Nabí que no encaixen exactament en cap model. En el proper post us intentarem explicar quines i perquè.
