Els Tintins s’endinsen en el món de la ràdio.

docent202/02/26  

“La veu crea una connexió humana que cap altre mitjà pot substituir.” Ira Glass

Aquest trimestre, els Tintins entomem la ràdio de l’escola amb il·lusió i alegria, disposats a iniciar una nova aventura plena d’aprenentatges, reptes i creativitat.

Per començar aquest camí, hem indagat al blog de l’escola, on hem pogut consultar tota la informació que els Petits Prínceps van documentar mentre ells s’encarregaven de la ràdio. Aquesta recerca ens ha permès tenir una bona base sobre com funciona el projecte i com podem començar nosaltres.

També hem escoltat i analitzat els pòdcasts que ja s’havien fet, fet que ens ha ajudat a agafar idees i a imaginar com voldríem que fos el nostre: quin to utilitzar, quins temes ens interessen i com ens agradaria comunicar-nos amb qui ens escolti.

A més, comptarem amb l’ajuda del Martí al llarg d’aquest procés. En aquesta primera trobada, ens va explicar com funciona el món de la ràdio i ens va ajudar a resoldre molts dels dubtes que teníem sobre el so, la veu, els micròfons i el procés de gravació.

Ara iniciem el repte de crear el nostre primer pòdcast, amb moltes ganes i entusiasme. Sabem que encara ens queda camí per recórrer, però estem preparats per aprendre, provar, equivocar-nos i millorar… sempre amb la il·lusió de fer sentir la nostra veu. 

DISSENYEM, JUGUEM I COMPARTIM!

Cesc Vila02/02/26  

Com assenyala Francesco Tonucci (2015), “quan els infants poden participar, decidir i crear, se senten protagonistes del seu propi aprenentatge”.

Aquests primer trimestre, les Alícies hem viscut una experiència molt especial a les sessions d’Educació Física. El Cesc ens va explicar que treballaríem diferents jocs i que, al final del procés, hauríem de ser capaços de crear-ne un de propi o bé modificar algun dels que hauríem conegut durant les sessions per compartir-lo amb la resta de la classe.

Abans de començar a pensar i crear els nostres jocs, vam descobrir que totes les sessions d’Educació Física tenen una estructura. Vam aprendre que hi ha una primera part d’escalfament, que ens ajuda a preparar el cos i la ment per a l’activitat; una part principal, on es treballen els objectius de la sessió; i una tornada a la calma, que ens permet recuperar-nos i reflexionar sobre allò que hem fet. A partir d’aquí, vam començar a observar els diferents jocs que fèiem i a identificar en quina part de la sessió encaixaven.

A mesura que anàvem coneixent nous jocs, les Alícies vam començar a treballar en petits grups. El nostre repte era dissenyar una sessió completa pensant un joc per a cadascuna de les tres parts: l’escalfament, la part principal i la tornada a la calma. Vam haver de parlar, escoltar les idees dels companys i companyes, prendre decisions i arribar a acords per crear propostes que fossin divertides i adequades.

Quan ja teníem els nostres jocs preparats, vam escollir-ne un per presentar-lo a la resta de grups. En aquella sessió, nosaltres mateixos vam ser els encarregats de dinamitzar-lo, explicar-ne les normes i assegurar-nos que tothom pogués participar. Ens vam sentir com autèntics mestres d’Educació Física!

Per acabar, vam fer una posada en comú on vam compartir les nostres opinions sobre l’experiència. Vam valorar quins jocs ens havien agradat més, què havia funcionat millor i quines coses podríem millorar en futures ocasions. Aquesta reflexió ens va ajudar a prendre consciència de tot el que havíem après durant el procés.

Amb aquesta proposta, les Alícies no només hem jugat, sinó que també hem après a crear, organitzar i liderar activitats. Hem treballat la creativitat, la cooperació, la comunicació i la presa de decisions, aspectes molt importants dins del currículum d’Educació Física. A més, hem descobert que darrere de cada joc hi ha una intenció i un objectiu, i que nosaltres també som capaços d’imaginar i construir noves maneres de jugar.

Les Alícies hem gaudit molt d’aquesta experiència i hem descobert que crear jocs pot ser tan divertit com jugar-hi!

Ens endinsem al Paleolític: descobrim l’art rupestre

Angelica Garzas01/02/26  

“L’art és una manera de conèixer el món.”
— Howard Gardner

Aquesta setmana, a l’escola, els infants han fet un viatge molt especial: hem retrocedit milers d’anys enrere per descobrir com vivien els primers humans durant el Paleolític.

A través del projecte “Què ens amaga la Terra?”, hem volgut apropar-nos a aquesta etapa de la història d’una manera vivencial, manipulativa i significativa, adaptada al ritme i a les necessitats de tot l’alumnat.

Pintar com pintaven fa milers d’anys

A la darrera sessió, ens hem centrat en l’art rupestre, una de les primeres formes d’expressió artística de la humanitat. Primer hem parlat de què pintaven (animals, mans, escenes de la vida quotidiana) i on ho feien (a les coves), i després… ho hem provat nosaltres mateixos!

Els infants han experimentat amb materials naturals, semblants als que utilitzaven els humans prehistòrics:

  • fang
  • carbó
  • guix desfet amb aigua

Hem pintat amb els dits, sobre cartolines negres i paper marró, simulant les parets d’una cova. L’objectiu no era “fer un dibuix bonic”, sinó experimentar textures, colors i sensacions, i entendre que abans no hi havia pinzells ni pintures com les d’ara.

Mans, animals i moltes històries

Durant l’activitat han aparegut mans estampades, animals, línies i formes, i sobretot moltes ganes de tocar, provar i repetir. Cada infant ha participat segons les seves possibilitats: alguns pintant activament, altres observant, tocant els materials o assenyalant.

Aquest tipus d’activitats permeten que tothom pugui formar part del procés, respectant els diferents ritmes i formes de comunicar-se.

Aprendre amb el cos, els sentits i l’experiència

Aquest projecte ens permet aprendre història amb el cos, les mans i els sentits, connectant coneixements amb l’experiència directa. L’art rupestre ha estat una excusa perfecta per imaginar, crear i comprendre que, tot i viure en un món molt diferent, els primers humans també sentien la necessitat d’expressar-se i explicar històries.

Seguirem explorant el Paleolític les properes setmanes, convertint-nos en homínids, construint el poblat i descobrint com era la vida abans de les cases, els cotxes i les pantalles.

Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge al passat

ELS ODS

Ivet Dominguez01/02/26  

“L’objectiu principal de l’educació és crear persones capaces de fer coses noves.”

Jean Piaget

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són una iniciativa mundial impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de construir un món més just, solidari i sostenible per a tothom. A través de 17 objectius, es treballen valors com el respecte pel medi ambient, la igualtat, la pau, la cooperació i el benestar de les persones. Aquesta setmana els hem presentat en el grup amb la idea de buscar iniciatives que donin forma al nostre projecte de comunitat. Volem treballar en alguna iniciativa per contribuir en la millora del món. Petites accions quotidianes poden contribuir a millorar la societat: cuidar el planeta, respectar els altres, compartir, consumir de manera responsable i actuar amb empatia. Tots podem formar part del canvi i tenim la capacitat per construir un futur millor.

En iniciar aquesta reflexió conjunta, ens hem adonat que aquests temes ja formen part del nostre dia a dia i que moltes de les activitats que hem dut a terme fins ara ja contribueixen a millorar el nostre entorn i, sobretot, a prendre consciència de qüestions importants per al futur.

Per aquest motiu, hem decidit començar a explorar les nostres possibilitats com a comunitat educativa, revisant les activitats i propostes que ja hem realitzat i identificant amb quin o quins dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es poden relacionar. Estem en aquest camí, escoltant les opinions i il·lusions de tots per identificar alguna iniciativa que ens permeti treballar de manera més concreta. És una tasca que anirem desenvolupant de manera paral·lela, mentre també seguim explorant altres curiositats i descobriments sobre els diferents continents i països.

UN E-MAIL PER ANOIA X CLIMA

Cristina Vargas01/02/26  

“La paraula no és només un mitjà d’expressió, sinó una manera de relacionar-nos amb el món.”
— Paulo Freire

En descobrir que l’associació Anoia pel clima treballa directament en el nostre riu, vam decidir posar-nos en contacte amb elles a través del correu electrònic. Aquesta decisió ens va portar a activar coneixements previs i a reflexionar plegats sobre com comunicar-nos de manera clara, respectuosa i adequada al destinatari.

Abans d’escriure vam fer memòria sobre com s’envia un correu electrònic i quines parts ha de tenir aquesta “carta” digital. Ens vam posar d’acord sobre la informació que volíem transmetre i vam pensar quin to era el més adient. Aquest procés ens va permetre treballar l’expressió escrita de manera funcional, prenent consciència de la importància de fer-nos entendre i de cuidar la llengua que utilitzem. La redacció del correu va ser col·lectiva. Sortint a la pissarra, vam construir el text entre tots i totes, revisant-lo a mesura que avançàvem. Aquest moment va donar peu a parlar d’ortografia, però també de cohesió i coherència, i a entendre que escriure és un procés que implica pensar, revisar i millorar.

Quan finalment vam enviar el correu, ho vam fer amb l’esperança de rebre resposta. Dies més tard, en obrir el correu de l’aula, la sorpresa va ser gran: Anoia pel clima ens responia afirmativament. Estaven disposades a venir a la nostra escola, escoltar-nos i respondre a totes les nostres preguntes. L’alegria va ser compartida; veure com persones que no ens coneixien s’interessaven pel nostre projecte ens va ajudar a entendre el valor de l’altruisme, del compromís i de la participació ciutadana.

Vam tornar a respondre el correu per agrair el gest i proposar una data. Un cop confirmada la trobada, vam començar a preparar l’entrevista de manera cooperativa. En petit grup, vam pensar quines preguntes ens calia fer per continuar avançant en el projecte, seleccionant la informació que consideràvem rellevant. Després, en rotllana, cada grup va compartir els seus dubtes i preguntes. A mesura que escoltàvem els altres, ens vam adonar que una mateixa idea pot expressar-se de maneres diferents i que cal evitar repeticions. Aquest intercanvi ens va ajudar a millorar les preguntes, a fer-les més clares i precises, i a prendre decisions conjuntes.

Per passar les preguntes a net, vam treballar per parelles amb els Chromebooks. Vam aprofitar l’activitat per conèixer eines digitals bàsiques: el Drive com a espai d’emmagatzematge compartit i el document de text com a eina per escriure col·laborativament. Crear un document, posar-li nom i transcriure les preguntes va ser una oportunitat per desenvolupar habilitats digitals i organitzatives.

També vam experimentar amb el format del text, descobrint les possibilitats de la lletra, la mida o el color. Aquest moment ens va servir per reflexionar sobre l’ús responsable de les eines digitals i la importància de no perdre de vista l’objectiu del treball. Finalment, amb les entrevistes acabades, les vam imprimir i deixar a punt per al dia de la trobada.

AQUAREL.LES I HAIKÚS ENTRE IENS JAPONESOS

Ivet Dominguez01/02/26  

“La paciència i la precisió són formes de bellesa.”

Proverbi japonès

Seguint amb la creació del nostre espectacle, aquesta setmana ha estat també molt productiva en el sentit que mestres propers ens han volgut enriquir amb els seus coneixements i experiències. Al Japó Art, Cultura i Tradició sempre són en constant diàleg, i la mostra de llibres que vam recollir a la biblioteca ens ho ensenyen amb imatges precioses de paisatges, rituals, i indrets fascinants. Especialment fa dies que ens encandilem mirant les representacions de les flors de cirerers, el fenomen del Sakura, aquesta paraula màgica i únicament japonesa que ells tenen per parlar del moment de la floració dels cirerers.

Hem volgut conversar amb la Mireia Roca, que domina la tècnica de l’aquarel.la líquida perquè ens parli de les possibilitats d’aquest material per treballar les intensitats i textures i veure si se’ns adapten a les representacions que volem fer. Ens ha parlat de la importància d’experimentar i fer proves, papers i gruixos de pinzells, de tècniques per fer traços concrets, repartint l’aigua i/o la gota d’aquarel.la, observant com la paciència, la rigorositat i precisió tornen a donar-se en aquesta pràctica, tal i com també és el país Nipó. Estem a punt per començar les nostres creacions, segur que no ens deixaran indiferents i podran participar d’una manera o altra del nostre espectacle.

D’altra banda, la Marta Hervàs ens ha portat llibres personals molt interessants pel nostre projecte. Entre ells ens ha situat en la complexitat dels Haikús, petits poemes centrats en el món de la natura, típics del Japó, estrictes també de construcció ja que segueixen l’estructura de 3 versets que sumen un total de 17 síl.labes, repartides de la següent manera: 5 síl·labes en el 1er verset, 7 síl.labes en el 2n verset i 5 síl.labes més en el 3r verset. La idea ens ha emocionat i per entendre-la encara més hem jugat a caminar paraules, marcant les síl.labes, buscant paraules diverses, més i menys llargues. Sentint la idea primerament amb el cos, ens comencem a veure preparats per combinar paraules i escriure els nostres personals Haikús. També podran participar de l’espectacle!

I amb tot això pendents d’experimentar totes les idees, ens hem volgut preguntar sobre la moneda japonesa, el Ien, i la seva relació amb l’Euro. Ara som posant en comú les dades que anem trobant i intentant entendre el per què de nombres diversos. Caldrà posar-hi ordre i buscar bons arguments per arribar a conclusions compartides.

UN CARTELL PERQUÈ TOTHOM SÀPIGA QUÈ HI HA PER DINAR

Mireia Roca30/01/26  

El que fem per als altres és el que realment ens defineix.

George Eliot

Per entendre millor el problema que té la Marta, la directora, l’Eva ens va ajudar fent una petita escena de teatre. Gràcies a aquesta representació, els Rovellons vam poder veure què necessitava realment i com li podíem donar un cop de mà.

Això ens va fer adonar que nosaltres també podem buscar informació i trobar solucions.

Tal com ens havia promès, la Paris ens va portar el calendari del menjador, on hi surt escrit què hi ha per dinar cada dia. Ens va explicar que la seva mare l’imprimeix des de l’ordinador i, a partir d’aquí, vam decidir investigar una mica més. Vam entrar a la web de l’escola i… voilà! En una pestanyeta de la dreta de la pantalla vam trobar els menús de cada dia, de dilluns a divendres, de tot el mes.

Aquesta descoberta va fer tornar amb força una idea que ja teníem al cap: fer un cartell perquè tothom de l’escola pugui saber quin és el menú del dia.

A la Rotllana, vam rumiar com havia de ser aquest cartell i van sorgir moltes idees: que fos gran, que el poguéssim penjar amb un cordill o amb pinces, que tingués lletres, dibuixos o fotos del menjar, i que estigués escrit amb lletra de pal perquè tothom el pogués llegir.

Per inspirar-nos, vam mirar el cartell que havien fet els Tabalugues per anunciar el Càsting del Dia de la Música. Ens vam fixar que, a més de paraules, hi havien posat dibuixos que expliquen el mateix per ajudar els infants que encara no saben llegir. Aquesta idea ens va agradar molt.

Per això vam decidir anar a visitar els Tabalugues perquè ens expliquessin com feien aquests dibuixos i ens ajudessin a pensar com podíem fer el nostre cartell del menú. Allà ens van explicar que aquests dibuixos s’anomenen pictogrames, que els podem trobar a la pàgina web de ARASAAC, i que serveixen perquè tothom pugui entendre la informació, encara que no sàpiga llegir.

Durant aquest procés, els Rovellons hem après que la informació és més útil quan és accessible per a tothom. No totes les persones llegeixen igual, ni al mateix ritme, ni de la mateixa manera, i per això és important pensar com expliquem les coses. Han descobert que combinar paraules, imatges i pictogrames ajuda a fer cartells més clars, més justos i més inclusius.

Aquest repte ens ha ajudat a entendre que fer equip, escoltar idees diferents i pensar en els altres és una manera molt potent d’aprendre.

Com vitja el Tintín en les seves aventures?

docent230/01/26  

“El veritable viatge de descobriment no consisteix a buscar nous paisatges, sinó a tenir nous ulls.” Marcel Proust 

A partir d’una pregunta molt senzilla —com viatja el Tintín en les seves aventures?— hem iniciat una investigació que ens ha permès connectar el còmic amb les matemàtiques, el treball de dades i la reflexió sobre el nostre impacte en el planeta. 

Cada alumne ha observat el seu còmic i ha identificat els mitjans de transport que hi apareixen, així com la freqüència amb què s’utilitzen. Amb aquesta informació, hem elaborat una taula de dades i hem posat en comú la informació recollida.

Per entendre millor aquest procés, hem utilitzat material manipulatiu, com ara els policubs, que ens han ajudat a representar visualment les dades obtingudes. Aquest pas ha estat clau per resoldre dubtes, fer-nos noves preguntes i arribar a conclusions importants.

Un cop clar el significat de les dades, hem fet un pas més i hem representat la taula en una gràfica de barres. Aquesta representació ens ha permès acabar d’entendre el procés, interpretar millor els resultats i resoldre els neguits que anaven sorgint al llarg del treball.

Finalment, aquesta anàlisi ens ha portat a un debat molt enriquidor sobre els mitjans de transport públics i privats, així com sobre quins són més contaminants i quins més sostenibles. Una conversa necessària per prendre consciència del nostre impacte en el planeta i reflexionar sobre quin petit gra de sorra podem aportar en el nostre dia a dia.

🎭🎶 Òpera, còmic i humor: la Castafiore entra a l’aula de música

Angelica Garzas30/01/26  

🎶 La música clàssica, l’òpera i el còmic poden dialogar a l’aula… i fer-nos riure, pensar i escoltar d’una altra manera.

A les sessions de música De Tintins hem treballat l’òpera d’una manera molt especial, connectant-la amb un personatge molt conegut per l’alumnat: la Bianca Castafiore, dels còmics de Tintín.

🎤 Qui és la Castafiore?

La Castafiore és una cantant d’òpera extravagant, exagerada i molt segura d’ella mateixa, que apareix sovint a les aventures de Tintín. Sempre que surt, canta la mateixa ària, encara que ningú li ho demani! Aquest tret tan còmic ens ha servit per parlar amb l’alumnat del món de l’òpera i de com, en el seu moment, era una música molt popular i reconeguda a tota Europa.

💎 L’ària de les joies i l’òpera Faust

L’ària que canta la Castafiore és l’anomenada “Ària de les joies”, de l’òpera Faust del compositor Charles Gounod. Hem explicat l’argument d’aquesta òpera de manera adaptada: una història plena de personatges, decisions difícils i emocions intenses, molt pròpia de les grans òperes del segle XIX.

Els infants han descobert que, a l’època d’Hergé (l’autor de Tintín), aquesta ària era tan famosa com ho podria ser avui una cançó molt coneguda de la música actual. Per això, quan la Castafiore la canta al còmic, el públic riu: tothom reconeix la música i entén la paròdia.

🌙 La Reina de la Nit: un altre personatge operístic extrem

A partir d’aquí, hem ampliat el treball escoltant un altre fragment molt conegut del repertori operístic: l’ària de la Reina de la Nit, de l’òpera La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart.

Aquest personatge ens ha permès observar com, a l’òpera, les veus i els personatges sovint són exagerats, expressius i molt intensos, i com la música serveix per explicar emocions com la ràbia, el poder o el misteri, fins i tot sense entendre la lletra.

🎧 Escoltar, comparar i entendre

A través de l’escolta guiada i la conversa a l’aula, l’alumnat ha pogut:

  • escoltar músiques molt diferents del que acostumen a sentir,
  • entendre que la música també explica històries,
  • descobrir que l’humor del còmic de Tintín té molta cultura musical al darrere.

Aquest treball ens ha servit per tancar el bloc d’òpera i preparar el camí cap a nous projectes musicals, com el treball vocal col·lectiu i la participació en la cantata, sempre des d’una mirada oberta, creativa i inclusiva.