Per tal de poder anar a parlar amb l’Alcaldessa fem una carta dirigida a Alcaldia, com ens va dir la Cristina policia. En la carta li posem que volem anar a parlar amb ella per demanar-li tres coses, que ens han sorgit arrel del nostre projecte d’aula:
Volem que els cartells dels parcs siguin inclusius per a tots els nens i les nenes. Li ensenyarem el nostre model a veure si li agrada.
Ens agradaria que posessin els cartells de les normes dels parcs a la nostra alçada, ja que tots estan molt alts i no els podem veure bé.
També ens agradaria, si és possible, poder pensar un nom pel parc de la tirolina del Parc Fluvial.
Un cop hem escrit tot en un full, el posem dins un sobre i escrivim el nom del carrer de l’ajuntament, i al darrera del sobre les nostres dades. Li podem un segell i l’anem a portar a la bústia que hi ha al costat de l’escola.
Ara només ens queda esperar resposta de l’Alcladessa a veure quan la podem anar a veure.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 34 del projecte d’aula.
La Cristina ens ve a veure a la classe perquè li ensenyem i expliquem tota la feina del projecte. Li mostrem les llibretes d’exploradors i exploradores i el quadre de doble entrada amb tot el registre dels cartells que hi ha en els parcs, i el resum fet en el diagrama de barres. Es queda molt parada i ens felicita de la feinada que hem fet.
Ens diu que hem tingut molt bona idea en crear un cartell perquè tots els nens i nenes el puguin entendre. També creu que és molt important que li diguem a l’Alcaldessa que els cartells han d’estar a la nostra alçada, ja que estan molt alts i no els podem veure gaire bé.
Quan li diem que hi ha dos parcs que no tenen nom i que volem demanar a l’Ajuntament si ens deixen pensar el nom d’un d’ells, ens diu que és una molt bona proposta.
La Cristina ens comenta que si l’Alcaldessa no ens dóna el vist-i-plau per canviar els cartells que li demanem que com a mínim el puguem posar en el parc del Patufet que és el més proper a l’escola.
Com que hem treballat tant, la Cristina ens regala una carmanyola per portar l’esmorzar.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 33 del projecte d’aula.
El passat divendres 23 de maig els nens i nenes de la comunitat de petits van dur a terme l’activitat municipal un sac de contes. Aquest curs la temàtica ha estat la coeducació i igualtat de gènere.
Ens vam trobar per una banda els infants d’I3 i les llars, al gimnàs de la nostra escola, on vam poder gaudir del conte “L’ovelleta que va venir a sopar” explicat per la Maria Berenguer, seguidament vam esmorzar tots plegats coca amb xocolata gentilesa de l’Ajuntament.
Mentrestant els nens i nenes d’I4 i I5 de les tres escoles de Vilanova vam anar a Can Papasseit i vam gaudir del conte “Daniela la pirata” explicat per la mateixa conta contes. Mentre la Maria estava a l’escola nosaltres vam esmorzar a la plaça.
Ahir diumenge, l’Aren va fer cinc anys, i avui ho ha volgut celebrar amb tots els seus companys i companyes i ens ha convidat a un deliciós pa amb xocolata.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta d’aniversaris.
Crear una maqueta no és tan fàcil com sembla. Durant diverses setmanes, hem estat treballant en equip per dissenyar, construir i decorar-la.
Primer de tot, vam fer una pluja d’idees de com volíem que fos la maqueta i quin material necessitaríem. Partint del dibuix fet en sessions anteriors, vam decidir que volíem la carpa amb la base circular i el sostre triangular. Això ens ha permès treballar diferents formes geomètriques, tant en pla com en volum.
Un cop decidida la forma, vam debatre els materials que necessitàvem per construir-la. Voltant per l’escola, vam trobar una galleda que ens serviria de base i a l’aula de material vam trobar teles, pals, pintura i tot el que necessitàvem per fer-la. També vam escollir una roba platejada per la bandera del circ, que no pot faltar a la nostra carpa (hem aprofitat per treballar la seva forma triangular).
Després de molts debats i votacions, la idea final va ser fer una carpa a ratlles, de color rosa i blau, amb la bandera platejada al capdamunt, perquè tothom pogués veure-la des de lluny. Però ens va sorgir un dubte, com havíem de col·locar el sostre per a que tingués forma triangular i s’aguantés. Vam fer proves amb els pals i amb la plastilina, però no era un sostre ferm, pel que vam decidir fer una base amb cartolina i engantxar els pals a sobre.
Però una carpa sola no ens agradava i, per aquest motiu, vam decidir fer personatges del circ per ambientar-la. Un circ és viu i no hi poden faltar els equilibristes, les ballarines, els pallassos, els mags i un flamant presentador.
Amb molta il·lusió i paciència, hem estat dies muntant la maqueta. Entre cartó, plastilina, cola i pintura, ens hem ajudat, hem col·laborat i hem treballat en equip. El resultat és un reflex de la nostra creativitat i esforç.
As you know, this course we are learning a lot about how to write our own stories. We learned the characteristics of the plot and which were the most traditional characters. We even designed our own character in English!
We drew, named and described our characters on a Role Card. With all the cards finished it was time to use them! We used the cards to play and practise vocabulary that is very useful when we meet other people but that we rarely use because… we know each other very well! It was very fun to talk to the class mates and discover their funny names.
To continue exploiting our creativity, we created our own stories in English. Well, with the help of some dices and a template, luck decided the scene, time and characters for a future story for which we already drew a picture. . An easy way to practise reading skills and give ideas for writing.
“L’univers sencer està contingut en una flor. Només cal saber mirar-la.”, Thich Nhat Hanh.
Continuem treballant en la reconstrucció del nostre jardí i ens centrem en una de les idees més clares que teníem des d’un inici: plantar flors. Pensar en quines plantar és difícil, entenem que cal ser una mica experts, per això decidim que caldrà assessorar-nos per les persones que en saben. Programem una sortida al Viver del Rec i, prèviament, pensem en quins detalls i aspectes caldrà compartir perquè puguin recomanar-nos unes flors o unes altres.
“Caldrà dir que som una escola i que hi ha nens petits així que no volem plantes que punxin”, “Com els cactus o les roses!”, “També hem de dir quins arbres tenim per si podem plantar a prop les flors”, “I si necessiten molt sol, aigua…” “També necessitem arbustos per separar el sorral del jardí!”…
Arriba el divendres i, abans de sortir, la Lídia ens comparteix el pressupost que tenim, uns 50€. Després, sortim caminant puntualment direcció el Viver. Decidim anar pel camí del Rec i, mentre anem passejant, anem reconeixent diferents arbres i anem descobrint-ne d’altres. Quin goig i satisfacció adonar-nos del que anem aprenent!
Arribem a la botiga i fem una fila d’un en un, els passadissos són estrets i trobem plantes i flors per tot arreu. Passegem observant amb deteniment les flors, els seus colors i formes, alhora que anem ensumant olors agradables que ens encisen. De tant en tant parem, algunes Alícies volen compartir quina flor han vist, flors que ens criden l’atenció inclús pel seu nom! Però també ens anem fixant en els preus, ja que hem sortit amb un pressupost que no podem passar.
L’Eva ens rep i atén amablement, compartim amb ella els aspectes importants que a l’escola havíem acordat, i ella se situa ràpidament. Ens explica que ara mateix al Viver trobem sobretot flors de temporada, és a dir, flors que es planten a la primavera i que poden viure fins a finals de l’estiu. Precisament, ens recomana pel nostre jardí plantar dos cops a l’any; per tardor i per primavera, i ens explica el perquè: les flors tenen un cicle de vida. Això del cicle ens recorda precisament a tot el que hem treballat a la classe, i ho entenem perfectament. Aquesta recomanació de l’Eva ens l’anotem, creiem que ens servirà pel futur del nostre jardí. Algunes Alícies pregunten per dues de les flors que més ens han cridat l’atenció: les petúnies i les caputxines. Ella ens respon que són perfectes pel nostre jardí, la caputxina s’escamparà si li deixem espai, i les petúnies volen sobretot molt sol. Ho tenim decidit: comprarem caputxines i petúnies! Els més ràpids amb el càlcul mental de seguida calculen quant ens gastarem si comprem dues caputxines i quatre petúnies, i ho tirem endavant ja que no ens passem del pressupost.
Aprofitem també la visita al Viver per comprar els arbustos i tornem a deixar-nos assessorar. Per l’espai que tenim, l’Eva ens recomana els Evonimus, en té de diferents espècies així que dediquem uns minuts a mirar-los bé per posar-nos d’acord. Algunes Alícies trobem bons arguments per convèncer als altres i, finalment, no ens costa gaire posar-nos d’acord. Comprarem tres arbustos de dos tipus diferents, així podrem tenir més varietat al nostre jardí. Feta la compra, l’Eva ens fa la factura i la Lídia la paga. A l’escola acabarem de fer els càlculs, però sembla que ens hem passat una mica del pressupost…
Tornem cap a l’escola portant les flors entre tots i totes, vigilant a cada pas perquè arribin intactes. Els arbustos els anirem a buscar en cotxe, pesen massa per carregar-los. Un cop arribem al Marta Mata decidim trasplantar-les a la tarda, no podem esperar fins dilluns per fer aquesta tasca important.
A la tarda, el primer que fem és decidir on plantar les flors i, decidit l’espai, passem a enriquir la terra del jardí amb terra nova i nutrients. Reguem la terra per estovar-la, cavem amb les aixades, tirem compost i barregem les terres. Amb el plantador marquem on fer el forat per trasplantar i anem fent-lo fins a comprovar que les arrels de les flors hi caben bé. Pressionem una mica alhora que repartim bé la terra, després reguem generosament la terra del voltant. És important que l’aigua caigui a la terra i no damunt les fulles i els pètals, ja que el sol podria cremar-les en evaporar l’aigua. Un cop trasplantades totes les flors, mirem orgullosos el nostre jardinet alhora que olorem una flaira diferent, l’olor de les flors i la terra humida ens encanta!
“Los probióticos son microorganismos que, cuando se consumen en cantidades adecuadas, ofrecen beneficios para la salud como mejorar la digestión, fortalecer el sistema inmunológico y ayudar a prevenir enfermedades”, Organización Mundial de la Salud (OMS).
Fa unes setmanes, l’Anna de l’aula dels Petits Prínceps, que ja ens coneix a nosaltres i el projecte que tenim entre mans, va portar-nos a la classe dos pots de vidre amb un líquid a l’interior. Sospitàvem que era quefir, fa setmanes que anem demanant poder-ne fer i tastar-lo!
L’Anna ens ensenya el primer pot i ens explica que és beguda de quefir, està fet per ella a casa seva i ens ofereix poder-lo tastar si volem. Ens adverteix que el gust és ben diferent de la beguda que trobem als supermercats, ja que aquest no porta cap mena d’additius ni sucre. De mica en mica, anem animant-nos a provar-lo cadascú amb la seva cullera, i també de mica en mica anem observant les cares que tots anem posant en notar el gust àcid a la boca. Alguns Quefirs comenten que els agrada, d’altres no tant.
Després, l’Anna ens mostra el següent pot i ens explica que dins trobem el quefir, el fong. Parlem sobre aquests éssers vius curiosos i busquem d’altres exemples que podem trobar a la natura, però també a la cuina. El quefir, igual que la resta d’éssers vius, necessita respirar i per això el pot no té tapa. També s’alimenta, i ho fa del sucre que té la llet. Alhora que s’alimenta, la llet fermenta, que és una reacció química, i passades 24 hores obtenim una beguda probiòtica a la que anomenem beguda de quefir. Per tal d’entendre-ho una mica millor, realitzem pas a pas tot el procés:
Preparem un bol, una cullera i un colador per colar el quefir de la beguda. (Important! No podem utilitzar res metàl·lic perquè el fong podria morir.)
Aboquem la mescla del pot dins el colador i ens ajudem amb la cullera per anar colant la beguda.
Al bol anem observant com cau la beguda de quefir, al colador va quedant el quefir (fong).
Quan tot està colat, retirem el bol. En l’interior del bol trobem la beguda que ens beurem, però abans haurà de reposar durant 24 hores a la nevera.
Al colador posem aigua embotellada al fong per netejar-lo.
En un pot net i sec, aboquem el fong que ja és net. Cobrim amb llet el fong i, sense tapar-ho, busquem un lloc sec i fosc per deixar-lo fermentar durant 24 hores.
Tastar el quefir i poder conèixer el procés que hem de seguir per obtenir-ho, ens ha agradat molt. A més a més, hem après noves paraules com fermentar o probiòtic. És precisament aquesta última la que engega una nova conversa a l’aula, i decidim buscar què vol dir. En una documentació trobem “Els probiòtics ens ajuden a cuidar la microbiota intestinal”. La paraula microbiota no ens sona gaire, però intestinal ens recorda a “intestins”, uns dels òrgans de l’aparell digestiu. La Cristina ens ensenya un llibre que explica què és la microbiota de manera amena, descobrim què són els microorganismes que viuen dins els intestins i que ens ajuden en la digestió, són microorganismes bons i necessaris, per això és important cuidar-los alimentant-nos bé.
Aquest dijous al matí, les Alícies i els Rovellons ha participat en una Jornada Esportiva. Ha estat un matí ple d’activitat, rialles i, sobretot, molta esportivitat!
Durant la jornada, els infants han pogut gaudir d’un ampli ventall de propostes esportives i jocs diversos. Alguns han estat tot un descobriment, com el Mazaball, els relleus cooperatius, el freesbe o l’acrosport, i d’altres més coneguts, com el paracaigudes o el joc de “Policies i lladres”.
Hem continuat treballant en la mateixa línia que a les sessions d’Educació Física, posant èmfasi en el respecte a les normes, la cooperació i el gaudi compartit. A més, hem tingut l’oportunitat de compartir l’experiència amb infants d’altres escoles, fet que ha enriquit encara més la jornada.
Continuem fent camí perquè l’activitat física sigui una eina de creixement, convivència i aprenentatge per a tothom.
Som a les acaballes de maig, a les portes de finals de curs. Tot allò que un dia vam començar amb la il.lusió d’engegar plegats i compartir-ne aprenentatge ja ha arribat al seu punt més àlgid i ara, cal fer-ne endreça, parar i reflexionar. És moment de pensar tot el què ha passat, tot el què hem fet i què n’hem après.
Això passa en cada projecte que hem preparat i, en el nostre cas en el projecte d’aula 50/50 A tota veu! (projecte que fusiona l’estalvi energètic i el recurs comunicatiu de la ràdio) i en el projecte de comunitat Maquinant!.
Partim de converses per recordar plegats els camins que hem seguit, ordenem les experiències en el temps i veiem com han anat avançant i creixent. De les converses passem als petits textos i cadascú s’ocupa i es preocupa d’explicar part d’algun petit procés. Tot plegat ens ajuda a prendre consciència de la feinada feta i ens prepara per poder-nos explicar, davant dels altres companys o adults. Ens fem guions, els passem a net amb els chromebooks i preparem algunes presentacions de suport amb el Canva, que ja el dominem força.
Els tancaments són grans oportunitats per Repensar, lligar bé la feina per acabar-la d’entendre i interioritzar-la!
