La sobreinformació, l’autoexigència, l’excés d’estímuls en tot moment… L’estil de vida que avui ens envolta ens arrossega cap a una situació d’esgotament mental i físic. Vivim com si estiguessim fugint, amb el cos i la ment en alerta permanent, i si no hi posem remei, podem acabar amb l’estrès crònic, del que tant se’n parla.
Amb la descoberta del grounding ens connectem. És senzill i gratis, potser per això no ho practiquem prou. Però avui, després d’una bona estona de provar els canvis de marxes amb les bicicletes, amunt i avall, ens hem aturat per connectar-nos a la natura.
Amb els peus descalços sobre l’herba fresca, hem posat atenció als nostres sentits i hem enregistrat el que la vista, el tacte, l’oïda, l’olfacte i el gust recullen per informar-nos sobre el món que ens envolta. Hem descobert el que senten els nostres peus sobre l’herba, la terra o la pedra. I hem respirat conscientment!!!
Cuidar la salut també és connectar-nos a la natura. Recordem-ho, és senzill i gratis, ho hem de practicar més.
Abans d’anar a demanar els diners a la Lídia, necessitem calcular quants necessitarem per poder posar el saltador al pati. D’una banda sabem que el transport del pneumàtic ens costarà 40€ i el saltador que hem de posar a dins 100€.
Un Tabaluga ens diu ràpidament la suma, però els hi preguntem com podem verificar que la resposta sigui correcta. Un Pinotxo diu que podem comptar 40 peces, després 100, ajuntar-les i després tornar a comptar.
Doncs així ho fem per poder verificar el resultat, anem comptant les quantitats i després de posar-les totes juntes tornem a comptar. Finalment ens surten 140 peces com ja ens havia dit un infant.
A l’hora d’escriure el 140 a la pissarra posen 10040, i no tots els infants l’acaben de veure gaire bé. Per tal de comprovar que no ens equivoquem anem a demanar ajut als més grans de l’escola per tal que ens puguin confirmar aquesta xifra.
Quan els infants més grans veuen el número ens expliquen que el resultat és correcta, però que no l’hem escrit bé. Els més grans s’esforcen per poder-nos explicar com sumen ells i que passa amb els dos zeros del 100, que ens diuen que són invisibles. Ens parlen d’unitats, desenes i centenes i ens diuen que l’1 ja fa de 100.
Un cop tenim més clar que el 140 no porta cap zero pel mig, anem a buscar a la Lídia per demanar-li els diners per comprar. La Lídia ens comenta que ara ja estem a final de curs i l’escola no disposa d’aquests diners, però que pel proper curs ja ho tindrà en compte en el pressupost i ens donarà els diners per poder comprar-ho tot. Ens comenta que perquè no s’oblidi li fem una nota que la guardarà al seu ordinador. Doncs dit i fet, tornem a l’aula i li escrivim una nota que un cop acabada, li anem a penjar a la pantalla del seu ordinador.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 23 del nostre projecte.
Continuem treballant per aconseguir crear la nostra obra d’art de dos metres!
Després de les vacances, per fi ha arribat el moment més esperat de tot el curs: pintar els nostres autoretrats al llenç, inspirats en l’artista robòtica AI-DA. Amb vuit llenços preparats i molta il·lusió,… Llegeix més»
Un cop tenim la maqueta finalitzada i ja tenim ben clares totes les instal·lacions que tenim en el nostre pati i on estan col.locades, arriba el moment de decidir on posarem el pneumàtic que farà de saltador.
Anem al pati de sorra amb el cercle que vam dibuixar, ja fa unes quantes setmanes, que representa el pneumàtic que volem posar de saltador.
Observem detingudament tots els espais que tenim i anem col·locant el cercle en diferents zones. Quan l’anem posant , ens fixem si és un bon lloc. Veiem que hi ha molts espais, que tot i que el pneumàtic pot cabre, pot o bé molestar l’entrada al pati o pot ser una mica perillós perquè queda massa a prop d’alguna instal.lació, i si saltem molt fort i caiem ens podríem fer mal.
Finalment trobem un espai entre dos arbres que creiem que és el millor, ja que no molesta per córrer, no està a prop de cap instal·lació que ens pugui molestar i no està al mig del pas.
Tornem a la classe i posem un pneumàtic gran fet amb plastilina negra, i el col·loquem en el lloc que hem decidit a la nostra maqueta del pati.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 22 del nostre projecte.
Els nens i nenes de l’aula de les Alícies volen fer un cartell de normes pel funcionament del seu pati i ens demanen ajuda perquè saben que nosaltres hem fet un cartell inclusiu pels parcs de Vilanova.
Abans que vinguin a visitar-nos pensem detingudament que és el que els hi volem dir, per tal de no descuidar-nos cap informació. Mirem el cartell i anem dient tot allò que creiem que és important que tingui, i seguidament ho anotem en un full perquè se’l puguin emportar a la classe i així quan el facin, no es descuidin res.
Anotem en el cartell les següents informacions que pensem que són imprescindibles de tenir en compte:
El cartell ha de ser inclusiu.
Ha de tenir pictos.
Ha d’estar fet també en braille.
Ha de portar el logo.
Han de sortir les informacions en positiu.
Quan el pengin ha d’estar a l’alçada dels infants.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 32 del projecte d’aula.
We discovered that there are different trees in our garden with different names. Now, that there are flowers in our garden, we also discovered that they have different names… Also in English!
We discovered the name of different flowers in English by reading!
We had the photos lot of flowers on one page…
and the names and the descriptions on another page.
In pairs, we read the descriptions and wrote the correct names under the photos. It was a bit difficult at first, but soon we noticed that by recognising numbers and colours (words that we are VERY familiar with) it was very easy!
Doing achievable activities that like this, we develop strategies that make our reading (in both English and Catalan) better and we are motivated to read more!
Don’t be afraid and try to find the names in English too!
Tapem els ulls de tots els nens i nenes i els hi deixem tocar un conte en braille. Els Pinotxos el toquen detingudament i intenten descobrir pel tacte el que hi ha dibuixat. Tots i totes ho intenten amb molt interès però cap descobreix el dibuix amagat. Un cop han fet aquest experiment i es destapen els ulls els Pinotxos comenten:
A mi m’ha fet por tenir els ulls tapats.
No hi havia llum i no m’ha agradat.
Estava tot molt negra.
No veia res i no m’ha agradat.
Tenia mal de cap.
Estava neguitós perquè només veia negra.
Jo només veia una miqueta.
Després mirem el conte en braille i veiem com els nens i nenes cecs fan servir els puntets per poder llegir.
Seguidament fem el nostre nom en braille. La Toni i la Mireia ens han preparat unes plantilles per poder punxar el nostre nom. Descobrim que les lletres en braille estan formades per puntets.
“Demanar ajuda no és rendir-se. És negar-se a rendir-se”, Charlie Mackesy.
Ara que ja tenim les tanques preparades per col·locar-les, a l’aula hem volgut calcular el preu total del tancat. Primer de tot ens hem imaginat el tancat al terra de la classe i hem col·locat les 17 tanques tal com vam decidir que anirien: en forma de L i deixant un espai que farà de porta a prop de la cabana. Després hem recordat el preu d’una tanca, 14’29€. Amb la distribució de les tanques i el preu d’una d’elles molts ja proposaven sumar-ho tot. Però, aquesta situació que plantegem és una nova oportunitat d’aprenentatge que no podem deixar passar realitzant una suma repetida. Així que anem a buscar la caixa de bitllets i monedes per parlar del valor monetari. Presentem tots els bitllets i monedes, parlem d’euros i parlem de cèntims, i establim equivalències. Després, els proposem un joc.
Fem 5 cinc grups de treball i proposem una compra de tanques. Cada grup per poder comprar-ne una haurà de preparar el preu de 14’29€ agafant els bitllets i monedes adequats, però atenció, per poder comprar una segona tanca hauran de portar el mateix preu fent ús de bitllets i monedes diferents. I així tornem a treballar la descomposició numèrica, però d’una manera molt més atractiva! Això de “tocar” diners ens encanta! De mica en mica, cada grup va trobant la manera de presentar els 14’29€ de maneres diverses fins que les 17 tanques són comprades.
El següent pas serà calcular quant els ha costat les tanques comprades i, per continuar treballant sabers relacionats amb el sistema monetari, els proposem poder fer canvis de monedes i bitllets. “Canvio 5 monedes d’€ per un bitllet de 5€”, “Nosaltres canviem aquestes 4 monedes de 50 cèntims per una moneda de 2€”, “Tenim 2 bitllets de 5€ i un bitllet de 10€, volem un de 20€”… La quantitat de monedes i bitllets va reduint-se, però no el seu valor!, i és més fàcil arribar un primer total. Consensuem resultats i ens adonem que dues taules han pogut comprar 4 tanques i coincideixen en el seu total, les altres 3 taules han comprat 3 tanques cadascuna i també coincideixen en el preu.
Decidim que els grups de les 4 tanques s’ajuntin, i els grups de les 3 tanques també ho facin per una altra banda. Demanem que tornin a sumar els preus mitjançant els bitllets i monedes que tenen sobre la taula. Aquest cop ja surt d’ells i elles fer intercanvis de monedes i bitllets per facilitar la suma. Ara tenim 2 grups; un ha comprat 8 tanques i l’altre 9 tanques. Anotem a la pissarra els dos resultats i moltes Alícies ja saben que hem de fer: “Una suma en aranya!”.
En escriure els preus ens adonem que tenim euros i cèntims (en el fons, nombres decimals). A simple vista ens sembla complicat… “Què fem amb els apòstrofs?”, diu algú. “No!, no són apòstrofs! Quan parlem de numeració en diem coma, l’apòstrof el fem servir quan escrivim paraules”, ens respon la Cristina aguantant-se el riure. Els proposem fer la suma dels euros per una banda, i la dels cèntims per una altra, i ho fem a la pissarra junts. Quan tenim les dues sumes fetes, ens atrevim a escriure el preu total de les 17 tanques: 242,93€.
Tot seguit, la Lídia i la Cristina presenten la factura del Leroy Merlin a la pissarra, els preus haurien de coincidir i així sabrem que ho hem fet bé. Però al mirar el total, trobem a la factura 228,64€. Les cares de les Alícies són un poema! Què ha pogut passar?… Finalment, l’Axel s’adona que a la factura hi ha un 16 i no un 17, falta una tanca! La primera tanca que vam comprar per veure com era i decidir si en compràvem la resta o no! La “broma” de les mestres ens serveix per parlar de la importància de llegir bé les factures perquè no ens estafin, cal estar a l’aguait!
En paral·lel a aquest treball de càlculs, hem volgut començar a posar les tanques al jardí. Però, hem tingut un problema. Al clavar les tanques hem trobat molta pedra i hem hagut de parar. Parlant amb el Toni conserge, ens ha deixat veure unes fotografies del 2008, l’any que van fer el jardinet al Marta Mata. En aquestes fotografies podem veure les capes de terra, ciment i pedra que van anar posant, i hem entès el perquè de la nostra dificultat. El Toni s’ha ofert a ajudar-nos i, de mica en mica, ens anirà posant les tanques amb unes eines que nosaltres no podem fer servir. Ens feia il·lusió ser nosaltres, però cal ser prudents i deixar als experts i adults en aquesta tasca.
“Tot ve sol, com el ritme de la natura. Amb tota naturalitat, sense forçar-ho”, Joan Miró.
Els petits rastres que trobem al jardí sovint són petits tresors que ens ajuden a seguir descobrint i aprenent. Fa uns dies la Daniela va trobar una fulla molt curiosa; verda per una banda, blanquinosa per l’altra. Ràpidament, vam baixar al jardí per mirar de quin dels arbres del jardí podria pertànyer, però la primavera tot just estava arribant al nostre jardí i ens complicava trobar altres fulles iguals que la trobada. Llavors el Neythan descobreix un petit branquilló que neix de terra amb fulles verdes i blanquinoses. “Són iguals que la de la Daniela!”, diem. Ens fixem en els arbres de la vora i observem que en tenim dos de no identificats, són molts alts i ens costa de veure les fulles, el més gran i frondós ens deixa veure els dos costats de les seves fulles i veiem que són ambdues verdes.
A la classe, amb la guia d’arbres que tenim, descobrim la fulla curiosa. Trobem que l’arbre propietari d’aquest tipus de fulles és l’àlber, i que aquest és família dels pollancres. Amb els Chromebooks i per parelles de treball, busquem més informació alhora que anem confegint dues noves fitxes tècniques. Ara ja sabem que hi ha detalls importants que ens ajudaran a distingir els arbres com l’escorça i la forma, marge i color de les fulles; així que sobretot busquem aquestes dades.
Després compartim tot el que hem trobat en gran grup i establim les principals diferències entre aquests dos arbres: l’àlber i el pollancre. L’àlber ens ho posa fàcil, les fulles són ben particulars i la seva escorça blanca i ratllada, al jardí ràpidament el descobrim al costat del xiprer. Els pollancres tenen unes fulles amb forma de cor o romboidal i l’escorça rugosa, i en baixar al jardí ens adonem que en tenim cinc!
Ara tenim pràcticament tots els arbres identificats! Ens queda només un per saber el seu nom així com el dels arbustos. Ho aconseguirem abans d’acabar el curs?
A partir del proper dilluns 19 de maig trobareu, a la pàgina web de l’escola ( espai de la ràdio ), el 2n pòdcast que hem gravat els Tintins. En aquesta ocasió com a tema principal hem volgut tractar la Neurodivergència, veient que és un terme que molta gent de la comunitat educativa desconeix.
Després d’un temps investigant, hem explicat amb les nostres paraules les idees principals perquè tots i totes siguem conscients de la importància d’entendre la paraula com cal, defugint estereotips i ampliant la mirada respectuosa i comprensiva cap a totes les maneres de ser, sentir, pensar i relacionar-se.
Aquest segon pòdcast, també inclou dues seccions més de Com està el pati. Recordeu que són petits espais que dinamitzen l’eix principal de conversa, amb curiositats i petites entrevistes que no us podeu perdre. Coneixeu el pais de Ghana? El Jeffrey ens n’ha volgut parlar… i sabeu quin projecte d’aula fan els Petits Prínceps i què pretenen? Sabrem una mica més de tot el què estan preparant!
Des d’aquí volem agrair al Joel Serrano, el nostre practicant, per la seva implicació en tota la part més tècnica de muntatge i supervisió general. 50/50, A TOTA VEU!
