Viatge en el temps per Sant Ramon
Dilluns, 1 de Març, l’avi de l’Arnau, el Ramon, ens va acompanyar pel poble i ens va anar explicant com havia canviat Sant Ramon al llarg del pas del temps… on ara hi ha vivendes o garatges, hi havia hagut tota mena d’oficis: carreters, pelleters, ferrers, mecànics, carnissers, peixaters, sabaters, barbers, espardenyers, botigues de queviures, forns de pa, l’antiga farmàcia, el casino, … i d’aquí… el nom d’algunes cases: Cal Carreter, Cal Ferrer, Cal Sabater, Cal Mecànic, Cal Fuster, Cal Carboner, Cal Sastre, Cal Biel…
Ens va provocar molta curiositat saber que on ara hi ha el bar, hi havia el garatge dels autobusos de la Iborrana, n’hi havien 3 i feien el trajecte de Sant Ramon a Cervera i al revés. I … sabeu que valia un viatge…? Doncs el Ramon ens ho va dir… 5 pessetes…
Ah! I sabeu que era l’actual Sala de Ball…? Doncs un cinema… Sí, sí! Un cinema… on cada Diumenge posaven dues pel·lícules… de l’oest, del James Bond…
Ens va agradar molt entrar al taller de l’antic ferrer, ara ja jubilat, però on totes les seves eines estaven ben col·locades… vam veure l’enclusa i el martell, i vam escoltar el soroll que feia en picar… i déu ni do…
Si tanquem els ulls i fem un exercici de tirar enrere en el temps ens podem imaginar un poble amb carros tirats per cavalls, amb la gent traginant d’aquí cap allà, pujant i baixant dels autobusos, parlant amb els veïns i veïnes…, podem veure l’anar i el tornar dels autobusos, sentir el soroll del martell sobre l’enclusa… i podem veure uns veïns i veïnes ben mudats anant al cinema, gaudint del Diumenge.
Ramon moltes gràcies per aquesta classe d’història que ens has regalat! Ens va agradar molt, en vam gaudir… Gràcies!!
Viatge en el temps per Sant Ramon
Bona tarda!
M’ha fet molta gràcia trobar aquest article; en especial perquè els meus avis vivien a Sant Ramon però, sobretot sobretot, perquè el meu avi, en Josep Munt i Solà, era el propietari de La Ivorrana i del cinema.
Ara mateix acabo de descobrir precisament un document del 1958 (https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1958/101/B03649-03727.pdf) on s’especifiquen les condicions de la concessió de La Ivorrana. El preu del bitllet depenia de la classe i dels quilòmetres. Com podeu veure, els autobusos eren de 18 i de 22 places.
El meu avi, com la meva àvia, Dolors Simon i Reart, havien nascut a Ivorra i s’havien traslladat a viure a Sant Ramon un cop casats, el 1929. Llavors el poble es deia La Manresana, nom amb què es coneix encara la part baixa d’aquest municipi on vaig passar els estius de la meva infantesa.
El meu avi era una persona multiprofessió, perquè a banda de xofer també tenia el cinema, que ara mateix és la sala de ball i d’actes que hi ha al davant del Santuari, però també era el carter del poble, raó per la qual a casa nostra en deien Cal Correu (una altra de les professions que donaven nom a les cases). Així mateix, despatxava bombones de butà, feia de corresponsal bancari per a l’antic Banco Español de Crédito (abans que s’anomenés Banesto), conduïa camions…
I el cinema, efectivament, funcionava els diumenges a la tarda, amb sessió doble, precedida pel No-Do. Llavors hi anava pràcticament tot el poble, atès que no hi havia gaires més alternatives d’oci. La sala s’omplia, inclòs l’amfiteatre, lloc on se solia acumular la canalla. El cinema també acollia, esporàdicament, alguna sessió de teatre i, fins i tot, algun circ ambulant que havia passat pel poble.
Si desitgeu més detalls i més històries de Sant Ramon, només cal que m’ho digueu.
Salut!