Els espais d’aprenentatge són entorns estimulants on els infants trien un espai ( d’art, confecció, bosc, construccions, papiroflèxia, de llum…) i desenvolupar-se d’una forma natural en relació als seus interessos i motivacions. Són espais que respecten la diversitat, que tenen en compte en tot moment el ritme individual de cada infant.
El mestre passa a un segon terme. Evidentment, coordina i és un estÃmul per a l’infant; però els nens i les nenes són els veritables protagonistes quan interactuen amb els materials, circulen pels espais i duen a terme les seves activitats. Els adults observen, reestructuren els espais i vetllen perquè les normes que, lentament es van establint, es respectin. A partir de l’observació, es reformulen plantejaments i es valora com s’acompanya cada infant, segons el seu moment.
L’autonomia de les criatures també permet que l’adult pugui ser-hi quan algú ho necessita i pugui fer altres intervencions puntuals. Aixà podem respectar la diversitat de l’alumnat i podem atendre les situacions que es produeixen en aquests entorns tan rics.
Al mateix temps, el docent adquireix un gran coneixement de cada infant ja que aquest plantejament facilita la interacció i permet la creació de vincles molt potents.
Els espais van evolucionant i modificant-se a mesura que el curs avança, sempre responent als interessos i necessitats dels alumnes. Per això, treballar per ambients requereix molta organització i una constant recerca de materials de qualitat. L’organització és una qüestió comuna a qualsevol altre centre i la recerca és un estÃmul creatiu i interessant per a qualsevol docent.
El divendres a la tarda realitzem aquests espais des de P3 fins a 6è.
