El dilluns dia 13 de gener, els infants de 3r i 4t, vam anar a visitar l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) al campus universitari de Bellaterra. L’ICTA és un centre multidisciplinari que promou la investigació i la formació en ciències ambientals. La seva finalitat és millorar la comprensió del canvi ambiental global, i de la naturalesa i les causes dels problemes ambientals. A més, estudia les polítiques, estratègies i tecnologies que fomentaran la transició cap a una economia sostenible.

L’Anna i en Tomàs ens estaven esperant. Vam esmorzar en unes taules que hi ha davant de la porta de l’edifici i després vam passar a l’interior a deixar les motxilles. A l’interior, la temperatura era molt agradable i el terra era calent. L’Anna ens va explicar el perquè i ens va parlar de la geotèrmia. Vam sortir un altre cop a l’exterior on ens estava esperant en Pietro que, molt didàcticament, ens va explicar com funcionava el seu compostador i com podíem millorar el compostador de l’escola.

El dia va avançant sense adornar-nos. Tot ens agradava i ens sorprenia. La veritat és que l’edifici és molt gran i espaiós. Té 5 plantes i 2 subsols. Hi ha aules, sales de reunions, laboratoris, patis interiors… i al sostre un hort hidropònic. Aquest hort és gestionat per un grup de recerca en el camp de l’Ecologia Industrial Sostenipra (Sostenibilitat i Protecció Ambiental).

Quan eren a l’hort feia molta calor. De cop i volta vam sentir un soroll i va començar a entrar un airet molt agradable i fresquet. Era la teulada de l’edifici que s’estava obrint per refrescar l’ambient. Va ser quan ens van explicar que l’edifici té un sistema industrialitzat automatitzat que s’obre i es tanca segons les necessitats interiors de ventilació, regulant de manera natural la temperatura de confort de l’interior.

Aquí va ser on l’Anna i en Ramiro ens van ajudar a preparar l’experiment que havíem de portar a terme a l’escola. Anteriorment, l’Anna ja ens havia parlat del mètode científic com a mitjà d’investigació i ens va entregar unes graelles per recollir les dades.

Un cop acabada la feina ens vam acomiadar de tothom i ens vam dirigir a l’exterior per dinar. El temps havia passat de tal manera que ni ens havíem recordat que havíem de parar a dinar.

Abans de marxar, vam mirar un altre cop l’edifici. Ara ens ho miràvem de forma diferent. Un edifici que semblava tenir vida pròpia. Un edifici que semblava estar revestit d’una pell, que tot i està formada per un sistema industrialitzat, era sensible a les necessitats interiors del mateix edifici.

Gràcies, Anna, per haver-nos preparat aquesta sortida tan especial. A reveure!