Abans d’acabar el primer trimestre, els infants d’infantil anaven controlant les faveres que havien sembrat a principis d’octubre. Els veterans ja van anar intuint que enguany les faveres no creixien amb una tija massa ferma, alguna cosa passava. A més, l’aigua, encara que sembli mentida, no hi va ajudar. A mitja tardor, van haver-hi alguns períodes de pluja intensa que van acabar de sentenciar la majoria de plantes tendres. A hores d’ara, n’han sobreviscut poques, de faveres, i sense massa vigor. De tota manera, elles van fent el seu procés. Ja es comencen a veure algunes flors i això ens ha fet contents. Els nens i nenes, malgrat tot, van anar fent tasques de manteniment de l’espai, ja que la mèlia i el lledoner, com toca, van perdre tota la capçada i bona part de les fulles entapissaven l’hort. Quina feinada a treure fullaraca!

Aquests dies, atenent a la proposta que van fer alguns nens i nenes el passat desembre, provarem de sembrar més faves per veure si creixen més espavilades i provarem algun altre cultiu d’hivern.

L’hort dels menuts de l’escola genera una bona colla de descobertes: des del cicle vital de les llavors, la feina dels pol·linitzadors, fins a la responsabilitat que representa fer créixer i alimentar una planta, passant per la consciència de l’èxit o el fracàs d’una empresa. De vegades, no tot va com s’espera i això també és necessari aprendre-ho. Com també ho és, el fet d’assumir cada situació i poder buscar alternatives o solucions per tirar endavant davant de qualsevol circumstància.

Així doncs, les setmanes que venen sembrarem de nou i esperarem amb ganes que les noves faveres creixin sanes i vigoroses. Si pot ser, farem la feina en lluna creixent que, segons sembla, és quan és més oportú sembrar faves si volem plantes ben fructíferes. A veure si a finals de curs podem collir forces tavelles i tancar el cicle de l’hort amb un tastet de faves tendres.