Hola famílies!
El passat dilluns vam reprendre la conversa entorn els mamífers. Tot seguit us deixem la nova conversa i us expliquem en quin punt estem. Atenció!
…
ONA: Els mamífers neixen per la panxa i els ovípars per ous.
ORIOL: Els que neixen per la panxa els hi obren quan són una mica petits. Els bebés a la panxa van creixent i quan estan creixent més, neixen.
L: I a la panxa estan molt temps ?
ORIOL: No estan gaire temps.
DAN: El meu bebè es va quedar molts dies a la panxa.
L: Va estar molts dies a la panxa? I sempre va ser igual la panxa?
ORIOL: Quan els bebès estan dintre de la panxa ells estan… Mengen… Els bebès estan enganxats a l’estómac de la mama.
HUGO: Estan enganxats amb cola.
SERGI: Amb cola.
HUGO: No, amb fang.
MAX: No, amb sang.
L: Hi ha alguna cosa que faci que estigui connectat el bebè amb la mare?
JACOB: Podem mirar un vídeo.
L: Una pregunta… Vosaltres com us imagineu que éreu quan estàveu a la panxa de la mama?
ONA: En una bossa d’aigua.
L: I estaves còmoda allà dins?
ONA: Sí!
L: Però si nosaltres no podem respirar a l’aigua…
HUGO: No, respiràvem amb la sang.
ARLET: Jo vaig a la piscina i m’enfonso.
L: I pots estar respirant a l’aigua?
HUGO: No. Jo se nedar sol amb gafes i em tiro de bomba.
DAN: Els meus pares em diuen que sóc un peix perquè em quedo tota l’estona a l’aigual.
AURA: Quan estem dins de la mama, però estem enganxats amb la sang, passa una cosa, que després jo apreto molt la vulva i no surto perquè tinc els peus molt petits i no puc sortir. Vaig sortir per la panxa i el meu germà per la vulva.
SERGI: …
L: Com t’imagines a la panxa de la teva mare?
SERGI: Quan jo era petit…
L: I doncs… com estàveu a la panxa? Que us sembla si fem un dibuix de com ens imaginem a la panxa?
VARIS: Siiiiiiii!
Tot seguit hem fet un dibuix i cadascú ha representat allò que per ara hi ha en el seu pensament. Els coneixements previs dels quals els nens i nenes parteixen ens ajuden a seguir construint el camí d’aprenentatges a partir de l’embaràs. Al final, un cop donem per acabat aquest tema, el dibuix ens ajudarà a veure tota l’evolució que els nens i nenes hauran fet i així prendre consciència de tot el que hauran après.
Després del dibuix hem vist un vídeo. En aquest cas s’ha ofert aquesta visualització amb la intenció de que els nens i nenes es facin preguntes i es generi curiositat i motivació per seguir descobrint… Us deixem alguns dels comentaris que s’han anat escoltant mentre hem mirat el vídeo. Us deixem també l’enllaç, podeu compartir-lo junts!
La reproducció humana (Des de 1:30′)
ORIOL: Uns peixos.
MAX: Se’ls hi ha trencat la seva cua.
DAN: Sembla foc del volcà.
JANA: Dins aquesta bombolla hi ha un bebé.
ONA: Està allà dintre.
ORIOL: Hi ha un bebè.
CARLOTA: És el cor.
DAN: És el bebè que es van fent.
ORIOL: Es va fent gran.
VARIS: És un bebè.
L: Què és aquest fil?
MIA: Menja pel melic.
ORIOL: L’estómac… menja pel melic. Té raó… la Mia.
DAN: La bossa.
VARIS: Sang!
AURA: És la sang que està baixant per la vulva.
HUGO: El bebè vol néixer i despertar-se
CARLOTA: Vol sortir per la vulva.
DAN: Les mans que es veuen són les del metge.
L: Què ha passat?
AURA: Se li va treure la cua.
JANA: S’ha anat desmuntant.
AURA: Per fer-nos doncs ens fem amb un cuc… ens fem amb cucs.
L: Necessitem uns cucs per ajudar-nos a fer-nos? Té un nom?
Aura: Cuquet.
HUGO: Si mengem moltes xuxes se’ns fa un cuc a la panxa.
Fins aquí hem arribat famílies! Ara… com hem arribat a la panxa? Seguiu-nos, segur que necessitarem la vostra col·laboració!