El dia 12 de novembre vam fer una sortida al tros de la sèquia que tenim al costat de l’escola, cada alumne va portar un pot que van omplir amb aigua. Quan vam arribar a la classe vam investigar amb els microscopis i les lupes binoculars si hi havia éssers vius dins de l’aigua.

Després d’haver fet de petits científics, ens endinsem en una conversa molt interessant que ens conduirà cap a quin camí segueix el nostre projecte.

Conversa la sèquia

Eva: Nois i noies, comencem a pensar quin dia vam sortir??

Tots: el dimarts!!https://photos.app.goo.gl/kJDussNgzpijueKM8

Eva: I perquè serveix la sèquia?

Martí: Antigament hi havia molta sèquia i van decidir fer un rierol petit per tenir més aigua.

Eva: Perquè es fa servir la sèquia actualment?

Aimane: per veure aigua!

Sara: per no haver d’anar a la platja per fer aigua

Marcos: per experimentar sobre bactèries desconegudes!!

Aimane: per les fonts!!

Marti: per regar els camps i per potabilitzar l’aigua.

Eva: Aquí darrera, l’escola, no hi ha gaires cases ni carreteres, només hi ha camps,  algú sap com es diu aquesta zona de darrera?

Ricardo: Els camps!

Eva: Es diu El Poal! és la nostra zona de l’escola, hi tenim els horts del Poal, i passa la sèquia soterrada, i es fa servir per regar els camps, n’hi d’oberts i tancats.

Martí: Al casc antic de Manresa hi ha una línia de rajoles que antigament hi passava la sèquia.

Eva: Molt bé!! tornem a l’aigua, el dia que vam passar gaire bé no hi havia aigua!!

Vam arribar un tros que si hi havia aigua…

hi va haver nens que es van fixar que hi havia insectes!!

Algú va observar que hi havia amb vida?

Erik: algues

Marcos: els bitxos bola

Eva: Per que et semblava que ho seran?

Marcos: perquè tenien el mateix aspecte

Eva: Com eren?

Soraya: Nosaltres vam veure amb un aparell un cuc super petit, i el vam veure super super gran

Eva: Com es diu aquell aparell?

Microscopi amb pantalla LCD.

I un altre estri que vaig portar?

Isabella: un microscopi

Eva: Que més hi havia dins de l’aigua?

Soraya: la Eliy va trobar cargols molt petits.

Eva: us en recordeu com es diu l’estri que vam fer servir per agafar l’aigua?

Eva: Que creieu que pot ser això que vam trobar i vam fer una foto amb el mòbil?

Nouran: Un animal!

Eva: Sabeu que haurem de fer??

Si voleu saber que és ho haurem de tornar a esperar fins que arribi la primavera !!

La setmana passada vam celebrar la SETMANA DE LA MÚSICA a l’escola. Va ser una setmana plena d’activitats diferents relacionades amb la música, amb la col·laboració de famílies i alumnes.

Als matins vam poder gaudir de diferents audicions i danses d’estils diversos i a les tardes vam poder conèixer diferents instruments.

CONVERSA PROJECTE CAIXES NIU

Després d’ haver fet un disseny de les caixes niu amb materials de construcció, vaig proposar als infants que s’anessin fixant pel carrer quins tipus d’ocells podem trobar a la nostra ciutat.

Així va començar la nostra conversa:

Eli: Quins ocells heu anat observant per Manresa?

Ricardo: No se ben bé que era, però el dia del concert de Xiula, amb el Dorian i el Marcos vam veure un ocell que es va quedar quiet mentre volava.

Eli: És veritat! Recordo que algú de vosaltres m’ho va dir, aquell ocell era un xoriguer, aquests ocells, quan arriba el fred s’acosten més a la ciutat sobretot a prop dels camps per poder caçar.

Quins animals creieu que hi poden haver als camps?

Melisa: Cucs!

Ricardo: Rates!

Dorian: Eli, com pots saber què és un xoriguer si està molt lluny?

Eli: Ho se per com es mouen  quan volen, quan busquen menjar prenen el vol volant tot movent molt les ales i després es queden quiets movent-se amb l’impuls de l’aire.

Molt bé! Ja tenim un ocell per la nostra llista! El xoriguer.

Algú més ha vist més ocells?

Marcos: Jo ahir quan vam anar a la sèquia a buscar aigua vaig veure un i t’ho vaig dir Eli, te’n recordes?

Eli: Si! Era una cuereta blanca! De cueretes n’hi ha moltes! Si us hi fixeu en poden trobar per qualsevol lloc de Manresa.

S’assemblen a les orenetes, però aquestes no migren! Heu vist mai molts ocells volant tots junts?

Tots: Siiiii!

Anaïs: És perquè van a viure a un altre lloc.

Eli: Molt bé Anaïs! Les orenetes quan arriba la tardor migren a un altre país més càlid, i quan arriba la primavera tornen cap a Catalunya!

Karen: Jo vaig portar uns prismàtics a la classe d’angles, i vaig veure un ocell negre i blanc, però no se com es diu.

Eli: Una garsa? Aquí n’hi ha moltes…

Karen: Si , si era una garsa!

Èrik: al costat de casa meva jo he vist ocells de color groc! S’assemblen al verdum…

Marcos: A on viu el meu tiet a la balconada hi ha un arbre amb un niu.

Eli: I quin ocell vam estar parlant l’altre dia que aquí n’hi ha molts, però no és autòcton ?

Tots: la cotorra argentina!

Marcos: Com el visó americà!

Iona: Al costat de casa meva hi ha un arbre amb molts ocells! I li dono menjar … I casa de la meva padrina també!

Nouran: Quan jo vivia a Zaragoza, vaig trobar una mallerenga i m’he la vaig emportar a casa per cuidar-la però es va morir!

Un cop realitzada aquesta conversa, vam agafar les tables i ens vam endinsar a buscar informació sobre els ocells que havíem trobat,  per després fer un mural conjunt amb els alumnes de 2n i 3r.

A continuació teniu l’enllaç amb les fotos de la sessió.https://photos.app.goo.gl/LeYDqxnRdZV7NoSj9

Aquesta setmana la protagonista del Teixint Vincles ha sigut l’Aroa. Ens ha portat un munt de fotos i informació sobre el seu camping, que esta a Vilanova i la Geltrú…

Ens ha agradat tant que ens hem quedat amb ganes d’anar-hi !!https://photos.app.goo.gl/saBWZaFurLX95Ahj6

Aquesta setmana hem celebrat l’aniversari del Marcos, ja n’ha fet 9!!

Per molts anys Marcos!!

ANIVERSARI SORAYA

El 25 d’Octubre va ser l’aniversari de la Soraya!! Li vam regalar una tarjeta firmada per tots els companys i la mestra, i una tibadeta d’orelles…Per molts anys Soraya!!