Una de les preguntes que ens vam fer al principi del projecte va ser Com és un os per dins?; fa unes setmanes, després de dibuixar com ens l’imaginàvem i de fer les nostres hipòtesis, vam poder-ho comprovar amb un os de vedell. Tot seguit teniu la conversa que vam fer posteriorment:

MANUEL: Jo crec que a dintre hi havia com una cosa, com a fora però diferent.

ERIC O.: Jo he vist que per dintre estava més tovet que de fora, i també que per l’interior hi havia uns forats molt petits.

ANTHONY: El de nosotros era blando, el hueso.

ROC: De dins, quan ho tocaves era tovet i sortia sang.

BERTA: Jo he vist que dins de l’os hi ha sang.

MARIA: Hi havia una part dura súper blanca que era molt dura i era rodona.

CARLA: Sí, aquesta era la part de fora de l’os.

ADAM L.: Es veia la sang.

BIEL: L’Anthony ha apretat allà i no sortia sang.

ANDREU: Aquell os… era enganxifós.

MARIA: La Jinan anava movent lo de dins, i semblava un moc.

PAULA: Jo he agafat l’os i he arrencat com una mica de carn per mirar com era per dintre, i també he tocat la part de dintre i era súper esponjosa.

CARLA: Tota la part de dintre, tot l’interior de l’os era tant tou o hi havia algun tros que potser no?

PAULA: Hi havia un tros que potser no perquè jo he vist que hi havia un tros de l’os molt finet, i l’he tocat i estava súper dur.

RANIA: Hi havia una part que era tou i una altra que no.

JAVIER: Quan estàvem amb l’os, era molt raro quan… una part quan la tocaves de dins.

BIEL: Quan se li ha tret a l’Anthony, se li ha quedat enganxat al dit, i ho hem tocat i era molt esponjós.

ANTHONY: Hay una parte que estava dura.

JINAN: Jo quan ho vaig tocar era de color blanc però per fora, i quan ho vaig tocar per dins era com una plastilina una mica estranya. I també vaig treure una mica de carn i se’m va expandir.

ROC: Jo he enfonsat i per dins era dur però no hi havia sang, però per l’altra banda sí que sortia.

JAVIER: Quan teníem l’os, quan havíem obert una miqueta tenia molta sang a dins.

PAULA: Jo l’he obert una mica la part de dins i he vist que hi havia sang . I hi havia un tros de carn que le obert una mica i estava tot ple de sang i no parava de sortir.

RANIA: Crec que la part tova era la carn.

CARLA: Carn de dins de l’os? Creieu que l’os té carn a dins…?

ANTHONY: Carla… Qué era eso? Hay unes lineas así que son duras.

CARLA: I què creieu que pot ser això, algú té alguna idea?

JAVIER: El nostre os petit que teníem, hem trobat un tros de boleta de sang i eren les venes.

CARLA: Has pogut veure les venes?

JAVIER: Sí, una miqueta.

BIEL: S’ha vist la vermella, però no era dins de l’os…

CARLA: Així a dins de l’os, el que heu vist que era blanc i tou, què deu ser… La Rania ha dit que podria ser carn; teniu alguna altra idea?

ERIC O.: Calci.

JINAN: També podria ser un múscul que està amagat allí.

CARLA: Els músculs van per dintre de l’os?

Nooo!

CARLA: Els músculs per on van?

JINAN: Per fora, però podria ser que la vaqueta hagués nascut així.

PAULA: Jo crec que és com una barreja de vitamines, artèries…

JAVIER: Jo crec que és com si tingués sang per dintre, per dintre el cos.

CARLA: Amb el que has vist creus que la sang va per dins de l’os?

JAVIER: Sí, per dintre l’os i del cos.

ADAM L.: L’os, per traspassar toooot fins a un altre lloc, la sang s’ocupa de portar-ho tot: les vitamines, músculs…

JINAN: Crec que lo blanc és la sal de l’os. Però que està una mica triturat.

PAULA: No pot haver-hi sal, perquè si mengem molta, molta sal podem agafar alguna malaltia o algo.

JAVIER: Acabo de pensar una cosa! Acabo de creure que crec que la sang va amb els músculs que tens; la tens per dintre però la tens enganxada amb els músculs.

JINAN: Crec que també això blanc és una mica d’os líquid.

Cliqueu la imatge per veure l’àlbum sencer.