GRÀCIES MESTRES!!!
Aquest curs tres mestres de l’escola acaben la seva vida professional i iniciaran la seva etapa de merescuda jubilació.
Quants anys Teresa, Dolores, Emília!! Quant de temps dedicat a l’escola, a millorar la vostra tasca com a mestres creient que allò que teníeu entre mans era el bé més preuat: els nens i les nenes i la seva educació.
La vostra estimació pels nens i nenes, la vostra dedicació, el vostre saber fer de mestres, el vostre treball diari ensenyant llengües, ciències o arts formarà part de la història de l’escola i de la dels nens i nenes que han estat els vostres alumnes.
Gràcies companyes, gràcies amigues, per la vostra feina , per la vostra professionalitat, per saber treballar en equip, perquè hem après al vostre costat, per ajudar a créixer la nostra/vostra escola.
Si escoltem la veu dels nens i nenes podem sentir paraules com aquestes:
Gràcies mestres pels bons consells.
Gràcies per entendre que un dia estava desmotivat i vas buscar la manera d’atreure la meva atenció.
Gràcies per fer que les llengües, les ciències o les arts m’agradin.
Gràcies per escoltar-me, entendre’m i acompanyar-me.
Gràcies per tolerar certes actituds que costen de tolerar.
Gràcies per ensenyar-me a aprendre.
Gràcies per ajudar-me a ser i a créixer com a persona.
Gràcies per estimar-me.
Teresa, Dolores, Emília, l’escola Gaudí serà sempre vostra!!
No us oblidarem!!
Comunitat educativa de l’escola Antoni Gaudí
DIGUEM-NOS COSES BONIQUES
(article de Carles Capdevila, que ens va deixar el dia 2 de juny de 2017)
QUAN PARLO en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments.
En temps difícils, i els actuals ho són, l’actitud marca la diferència. I aquesta s’alimenta de l’autoestima, que no deixa de ser el balanç de com estem amb nosaltres mateixos quan passem comptes. Tendim a carregar o descarregar l’autoestima en funció del que diuen o pensen de nosaltres. Aquest carregador sembla fàcil i és enganyós, perquè donem massa pes a la valoració de l’altre, que sempre serà apressada o s’expressarà
en likes superficials a les xarxes. En una societat competitiva costa trobar elogis personalitzats i de veritat, tots anem prou enfeinats.
Fa temps que penso que el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que si ens agradem al mirall aquell dia sortirem amb més ànims al carrer, és bo treballar un altre mirall, l’interior, i no demanar-li qui és més bonic, sinó dir-nos coses boniques.
No es tracta d’ensabonar-nos ni d’enganyar-nos, que tractant-se de nosaltres mateixos no colaria. L’exercici és més seriós. Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món. Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes.
GRÀCIES CARLES, A L’ESCOLA GAUDÍ ET RECORDAREM AMB MOLT D’AFECTE!
LES TEVES PARAULES SEMPRE ENS ACOMPANYARAN!
