“La vida es bella y ya verás ,
cómo a pesar de los pesares,
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos…,

diu José Agustín Goytisolo al seu bell poema “Palabras para Júlia”

¿Dónde están mis amiguitos?, va dir en entrar a l’ escola una nena petitona, quan els pares l’anaven a matricular. Encara no té tres anys, encara no ha començat l’escola, però ella ja ha après que a l’escola s’hi fan amics i amigues. I és ben cert. Els nens i les nenes fan amics però també en fan les mares i els pares i en fem les mestres. L’escola és un bon i bell lloc per a l’amistat. A l’escola, l’experiència de la comunicació personal i de l’afecte en les relacions humanes ha de ser element essencial de l’educació.
A l’escola ens reunim persones diferents per aprendre noves coses, per descobrir nous horitzons, per anar construint junts un món més just, més solidari, menys desigual, ens reunim per respectar i acceptar-nos les diferències, per debatre les idees, per aprendre a conviure, per conèixer-nos a nosaltres mateixos i als altres, per estar al costat, ajudar-nos ,parlar i escoltar, plorar i consolar, per enfadar-nos i poder-nos reconciliar, per compartir temps, lloc, aprenentatges i emocions. A l’escola ens reunim per riure, passar-nos-ho bé i fer amics i amigues. A l’escola posem en pràctica el sentit profund de l’amistat com a línia fonamental del desenvolupament personal dels nens i les nenes.
I això ho tenen molt clar perquè ho han experimentat, els nois i noies de sisè. Estan acabant la primària desprès de nou anys, 81 mesos,1.782 dies, 10.692 hores,641.520 minuts i 38.491.200 segons junts. És molt de temps i sobretot molt de temps de vivències compartides, que els serviran de coixí afectiu i que els acompanyaran tota la vida.
Nois i noies de sisè, estem segurs que heu après el valor de l’amistat. Continueu sent amics i amigues, feu-ne de nous i penseu que a l’escola ens hi continuareu tenint per allò que necessiteu.
Us estimem!