Ens hem de situar al començament dels anys setanta. Sant Feliu de Llobregat era una ciutat que creixia d’una manera accelerada, era el mateix que succeïa en la major part de les ciutats del cinturó industrial de Barcelona. Noves fàbriques i més famílies vingudes de tot l’Estat.
A la ciutat només hi havia una escola pública el CP Lahoz-Burgos, avui Escola Nadal, que no era suficient per tots els nens i nenes en edat escolar. La primera solució va ser enviar aquests escolars a escoles de Barcelona amb autobús, la segona establir una prolongació del CP Lahoz-Burgos en uns baixos oferts per la Cooperativa St Jordi.
Continuava sense ser la solució i al 1971, a Sant Feliu, hi havia 600 nens sense escolaritzar. A partir d’aquí va néixer el projecte de construir algunes escoles noves. L’Ajuntament va cedir uns terrenys al barri Falguera i el Ministerio de Educación y Ciencia es va encarregar de la construcció de la nova escola: el CP Modelo.
Era una construcció revolucionaria per l’època que duia cap a una nova interpretació de l’ensenyament. Només se’n van arribar a construir cinc a tota Espanya. Eren centres amb espais molt amplis, molta llum a través de finestrals de vidre, aules i espais per grans grups sense envans ni portes, grans patis, escales amb cabuda per a molts alumnes, laboratori, sala d’audiovisuals, sala de plàstica, gimnàs, menjador, etc.
Així va néixer el CP Modelo i va ser inaugurat oficialment el dia 11 de desembre de 1972. Faltaven encara moltes coses per fer-hi però una gran majoria dels escolars de Sat Feliu de Llobregat ja no s’hauria de desplaçar per poder anar a escola.
Però Sant Feliu de Llobregat continuava creixent a un ritme molt gran, i en pocs anys es van inaugurar moltes escoles més, tot i així encara faltaven llocs escolars. El CP Modelo es va anar compartimentant, els espais es van reduir per a fer-hi aules noves i en un moment donat era una escola de tres línies amb més de 1000 alumnes per any escolar.
L’escola funcionava a un bon ritme, es feien sortides, es treballava per decorar-la en les festivitats més assenyalades, es van editar les primeres revistes escolars, i l’any 1976 es van començar a donar les primeres classes de llengua catalana.
El trànsit de professors era important, i amb un nombre tan important d’alumnes es necessitava un claustre de professors també nombrós, s’havia arribat als 38 docents. I l’any 1985 es van prendre dues decisions molt importants en aquest claustre: per un costat, l’escola es va integrar al programa d’immersió en llengua catalana, i per l’altre costat es va demanar tenir només dues línies, i ambdues es van aconseguir.
Però començava el descens de natalitat i l’escola ho notar molt, en tres anys va passar de dues línies a una, que és l’actualment consolidada.
I l’any 1988 es va demanar deixar d’anomenar-se Modelo per passar a tenir un nom més adient al barri i fent-li, al nostre barri, un homenatge. Des d’aleshores va començar a ser el CEIP Falguera.
Malgrat aquest descens d’alumnat l’escola i els seus professionals van continuar treballant al mateix ritme i al setembre de l’any 1997 es va estrenar un nou edifici, fet que va coincidir amb la celebració dels 25 anys, i així es van unir el passat, el present i el futur.
El vell edifici del CP Modelo i, després, CEIP Falguera continua estant viu, a partir del mes de setembre del 1997 també s’hi van traslladar els alumnes de l’IES Martí i Dot.
Cap a l’edifici nou…!
I curs a curs ja hem sobrepassat els 50 anys d’història… La història de l’Escola Falguera es continua escrivint dia a dia… pels adults del futur…
Segueix-nos!