Avui, 1 de juny, ens han vingut a fer una xerrada a l’alumnat de 5è i de 6è sobre les xarxes socials.
Hem parlat de diferents tipus de xarxes com l’Snapchat, el Tik Tok, el Youtube, els Whats app,… Ens han explicat la diferència entre el perfil públic i el perfil privat.
En el perfil públic les nostres fotos, vídeos, drives, comentaris, amistats, captures de pantalla,… poden ser vistes i utilitzades per qualsevol persona del món que tingui accés a internet. En canvi, en el perfil privat només qui nosaltres decidim.
De totes maneres, els perfils privats són falsos perfils privats ja que sovint demanem o ens demanen amistats persones que realment no coneixem però són amistats d’amistats o bé simplement desconeguts.
Hem de pensar perquè volem una xarxa social? Si és per compartir amb els meus amics i amigues i amb la família a qui jo conec molt bé no hi ha problema. Però llavors hem de ser conscients que si rebem sol·licituds d’amistat de persones que no coneixem, les hem de rebutjar. Hauriem de seguir per ser perfils privats a persones que coneixem i que no compartiran la nostra informació. Si, per exemple, som artistes, podem tenir un perfil públic per la feina i un de privat per l’àmbit més personal.
Només amb una fotografia donem molta informació. En aquest moment de la xerrada, ens van fer analitzar una fotografia d’una família de vacances. Quina informació ens dóna? Vam arribar a la conclusió: No estem a casa, ens agrada viatjar, tenim un fill i una filla i els ensenyem al món, tenim diners. Això és un perill.
Si, per exemple, pengem a Instagram en perfil públic una fotografia nostra en biquini o poca roba, ens hauríem de preguntar si ensenyaríem aquella mateixa fotografia a qualsevol persona del carrer o bé la penjaríem a la plaça Major… Per vergonya ens veiem capaços i capaces de mostrar a tot el món imatges i compartir informació que en realitat no ho faríem. Això és el que es diu la sensació irreal de seguretat i és el que fan les xarxes socials. En elles, la distància entre el receptor i nosaltres ens fa fer coses que no faríem en la realitat.
Hi ha dos grans problemes amb l’efecte pantalla segons ens van comentar: Un és que hi ha una moda creixent d’obrir xats per insultar, amenaçar i compartir coses que no s’han de compartir perquè no són respectuoses. Aquí fins i tot el codi penal reconeix que això és un delicte. Hem de pensar tan sols un minut abans de penjar i escriure: Això ho faria a la vida real?
El segon problema és que les xarxes socials creen addicció. Amb la necessitat d’aconseguir likes pengem fotografies amb contingut no apropiat. Per aconseguir likes el meu perfil ha de ser públic. Què aconseguim amb els likes?
Teòricament, segons la llei, l’accés i la creació de perfils en xarxes socials han de ser per a majors de 14 anys però, observem que la gran majoria de nosaltres en fem ús i tenim perfils, públics i privats.
Qui guanya diners amb tot això? Els cinc gegants empresarials a nivell mundial: Apple, Google, Microsoft, Amazon, Instagram, Whats app, Facebook,… Com guanyen diners? Pels anuncis i perquè venen les nostres dades. A qui?! A qui les vulgui. Per exemple, a empreses que volen vendre els seus productes.
El dir “M’agrada” molt sovint, ràpidament es converteix en un “Ho necessito” perquè els anuncis es repeteixen moltes vegades i acaben creant la sensació de necessitat. Els influencers (youtubbers, instagramers, tiktokers,…) necessiten likes i són capaços de proposar reptes amb els quals, fins i tot, hi ha persones que han perdut la vida.
Ens espien per internet. Com? A través del geolocalitzador (que no és el mateix que activar la ubicació), dels micròfons dels mòbils i de les càmeres (les hem de cobrir sempre que poguem). Sempre que ens trobem amb situacions vulnerables, cal avisar a l’adult i fer captura de pantalla. En alguns casos, caldrà denunciar-ho.
Però, també hi han molts avantatges?! Vam preguntar a la persona que feia la xerrada. I això ens va respondre: És que els avantatges ja els coneixeu! 😉
