- JUSTIFICACIÓ:
- Cal atendre la diversitat i oferir oportunitats d’aprenentatge.
- No només es tracta d’un model organitzatiu sinó d’un model metodològic. Es tracta d’inclusió.
- AVANTATGES:
- Millor adaptació
A l’inici de curs, el mestre compta amb la seguretat que com a mínim dos terços dels seus alumnes ja coneixen les normes de l’aula i saben com desenvolupar-se en l’ambient de manera independent, i sense ajuda. D’aquesta manera el mestre pot centrar-se més en els petits els primers dies, si bé aquests no triguen en adaptar-se seguint i observant als seus companys més grans, ja que aquests es converteixen en models a seguir, a imitar (de la mateixa manera que a casa els petis imiten els seus germans més grans). El seu treball i moviments dins l’aula serveixen d’exemple per als més petits.
- Col·laboració, empatia, ajuda
Els dubtes que sorgeixen durant el treball poden ser atesos, a més del mestre, per qualsevol dels companys que ja han treballat prèviament en aquella feina. Qui demana ajuda, guanya en autonomia al buscar com i qui pot ajudar-lo a resoldre el seu problema; qui ajuda, guanya en seguretat al poder atendre un company i a la vegada empatitza amb ell perquè també va passar per la mateixa activitat i probablement li van sorgir els mateixos problemes.
- Una petita societat a l’aula, rica en valors
Una aula d’edats mixtes és un ambient més natural i realista que l’aula convencional, en que tots, exceptuant el mestre, tenen la mateixa edat. Per què acotar per edats, si en el nostre dia a dia estem rodejats de persones de diferents edats?
- REFERENTS PEDAGÒGICS:
Segons Montessori “El nen, enlloc del mestres, és el focus principal a les aules. Un dels resultats de barrejar edats és que el nen es concentra en el seu propi aprenentatge i no en el mestre.” “En un grup heterogeni cada infant pot trobar un ventall molt més alt de moments evolutius, d’interessos amb els quals connectar que no pas en un grup d’edat homogènia. En un grup heterogeni l’individu apareix amb molta més força i resulta més difícil que un infant que pugui tenir dificultats d’aprenentatge s’hi pugui sentir fora de lloc. El grup heterogeni per definició és molt més acollidor de les diversitats i genera més inclusió. En un grup heterogeni pots ser primer petit, després mitjà i més tard el gran del grup, donant una perspectiva diferent als infants a l’hora de relacionar-se amb els altres.”
Howard Gardner ens ho recorda a la teoria de les intel·ligències múltiples. “Agrupar als alumnes fixant-nos només en el grau de domini de determinades intel·ligències (principalment la lògica-matemàtica i la lingüística) és deixar moltes coses pel camí. Perdem la possibilitat que de la seva interacció, uns estimulin als altres. Aquells alumnes que necessiten més atenció, si no tenen altres referents , no poden aprendre del modelatge i l’exemple. De la mateixa manera , els grups “millors” solen entrar en un estat d’autocomplaença procliu a un “Splendid isolation” poc edificant des del punt de vista de la maduració personal. A l’aula no només s’aprenen continguts, l’educació és encara un dret universal fins als setze anys i tot el que acompanya a la convivència , a la gestió dels reptes col·lectius també és formació i aprenentatge i probablement ara prenen més importància que mai. Els grups que tenen diversitat d’intel·ligències a l’aula són més rics i es poden estimular molt millor que aquells en els que les fortaleses o les mancances són les mateixes.”
Segueix-nos!