Ens hem reunit vuit persones, nou comptant amb el director de l’escola, en Francisco, al voltant d’una taula, amb tes, cafès, infusions i galetes.
La sessió ha començat amb l’aportació del Francisco, sobre la sensació de ser o no un bon pare/una bona mare .
I aquí és on resideix el quid de la qüestió.
Ja podem fer o deixar de fer, que si al final de la jornada em regalo el JUDICI de mala mare/pare, m’estic donant mala vida.
Temes:
- Reflexionar sobre les meves reaccions i impulsos automàtics amb els fills/es i adonar-me perquè em passa: estic cansat, estressat, tinc expectatives de com han de ser les coses, no accepto la situació ….
- Acceptar que sóc imperfecte i que ho seré tota la vida: els nostres fills /es també ho són.
- Comprendre’m i perdonar-me quan m’equivoco. Dir “ho sento” als fills i compartir el que ha passat perquè el nen /a comprengui i ens conegui més com a mares/pares imperfectes=HUMANS .
Tips :
- Valorar el que fem .
- Baixar expectatives , prioritzar i Ser més que Fer.
- ACCEPTAR nos(pares/mares), los (fills /es), les (situacions de la vida)
Propera trobada: Tema: II Estratègies i recursos per a cuidar-nos com a mares i pares.