“… és necessari organitzar des del primer moment un espai i una cultura de l’espai que afavoreixin tots els processos de comunicació de l’infant: l’educació és un esdeveniment fet d’interaccions complexes moltes de les quals es produeixen si l’espai hi participa.”
Loris Malaguzzi (pedagog italià – Reggio Emilia)
Els ambients són espais preparats per les mestres amb materials diversos tant estructurats com no estructurats. Es creen amb un entorn acollidor que permet que els infants puguin construir els seus propis aprenentatges a partir del joc, l’experimentació, el treball cooperatiu, la construcció i la socioconstrucció. Són entorns estimulants on els infants es poden moure lliurement, escollir i desenvolupar-se d’una manera natural en relació als seus interessos i motivacions. Alhora, en el treball per ambients es respecta la diversitat, viscuda com una riquesa per l’intercanvi i la cooperació, i el ritme individual de cada infant. A partir de l’observació, es reformulen plantejaments i es valora com s’acompanya cada infant. En aquestes estones el docent adquireix un gran coneixement de cada nen/a ja que aquest plantejament facilita la interacció i permet la creació de grans vincles.
En aquest treball el docent passa a un segon terme. Cal respectar els interessos i les activitats dels infants i l’adult intervé quan ho demanen o si s’observa una situació d’inseguretat o de falta de respecte (física, verbal o emocional). Evidentment, el mestre/a planifica, organitza i és un estímul per a l’infant; però els nens i les nenes són els veritables protagonistes quan interactuen amb els materials, circulen pels espais i duen a terme les seves activitats. Així doncs, la funció de l’adult és d’acompanyant i observador. Cal tenir en compte que la presència activa de l’adult és molt important i sempre hi haurà un mestre/a a l’ambient. Només en cas d’urgència s’avisarà un altre adult perquè ens substitueixi a l’ambient on estem acompanyant. Si hi ha més d’un adult, s’intentarà no intercanviar informacions si no és essencial; prioritzant l’acompanyament dels infants.
Els adults observen, reestructuren els espais i vetllen perquè les normes que, lentament es van establint, es respectin. Hi ha unes normes i uns límits que cal respectar:
- A l’estona d’ambients de lliure circulació es poden utilitzar els materials i els ambients de la manera que cada nen o nena desitgi o necessiti. L’única condició és no trencar ni fer malbé les coses, i en acabar, deixar-ho tot recollit.
- Es tractarà amb cura tots els materials dels ambients i/o de les propostes. Sempre es recollirà un cop s’acabi l’activitat o l’estona d’ambients.
- Mentre els altres infants estan treballant o jugant, no podem molestar.
- Tothom col·laborarà al final de la sessió per recollir l’ambient.
Els ambients propicien la construcció del coneixement individual i compartit. Alhora, es pensen i preparen perquè els infants d’infantil avancin en les habilitats i capacitats pròpies del currículum, i l’alumnat de primària avanci en l’assoliment de les competències.
Els criteris metodològics principals que se segueixen són els següents:
- Lliure circulació del pensament.
- Globalització, funcionalitat i aprenentatge significatiu.
- Rellevància en l’acció, experimentació i interacció amb l’entorn.
- Acompanyament de l’adult com a mediador i impulsor de processos de construcció.
A l’escola Camins, en els diferents cicles hi trobarem ambients per treballar diversos àmbits: ART, CIÈNCIA, LLENGUA, MATEMÀTIQUES, JOC I MOVIMENT; amb més o menys presència segons les necessitats i el currículum de cada cicle.
El present curs els ambients amb els quals treballarem són els següents:
Els ambients van evolucionant i modificant-se a mesura que el curs avança, sempre responent als interessos i necessitats dels alumnes. Per això, treballar per ambients requereix molta organització i una constant recerca de materials de qualitat. A partir de primària la presència de propostes més pautades i específiques va prenent importància en aquestes estones. Així, a partir de I5 apareixen les PROPOSTES BRÚIXOLA amb propostes concretes i s’utilitza el FULL DE RUTA pel control i planificació de les propostes que es plantegen.

