Records de la meva estada a L’Escola Antoni Tàpies (1987- 2015)
Benvolgudes famílies, alumnes i companys:
La Direcció actual de l’escola em demana que faci un petit escrit rememorant la tasca educativa que la nostra escola ha fet des del seu inici.
Primer de tot he de dir que tot el que llegireu són només els records que jo he prioritzat. He necessitat molts dies de reflexió per poder començar a escriure.
Quina responsabilitat!!!
En la meva memòria han començat a desfilar els records de tants pares, mares, companys/es i és clar dels meus estimats alumnes.
L’Escola va començar a funcionar l’any 1986. Els alumnes procedien de dos centres: De l’actual escola Massallera i del Parvulari situat a l’antiga fàbrica de Can Massalleres que va desaparèixer amb la inauguració de la nostra escola.
Quan vaig arribar feia un curs que funcionava. Teníem alumnes des de P-4 fins a vuitè. (El parvulari i l’EGB de 6 a 14 anys).
No hi havia encara alumnes de P-3 i els alumnes de parvulari de P-4 i P-5 estaven a l’edifici del parvulari actual.
També hi havia dues aules prefabricades al costat de la pista.
Durant els primers cursos molts nivells eren de tres classes i l’escola no va aconseguir l’actual línia dos fins al curs 93-94.
En aquells primers anys l’escola lluitava per optimitzar al màxim els espais que en la gran majoria estaven ocupats per classes. D’espais comuns s’utilitzaven els racons dels passadissos, el laboratori per fer pràctiques de naturals i l’actual sala d’ambients(psicomotricitat) que es destinava a fer tallers de plàstica de cicle inicial. Recordo que fins i tot la biblioteca era una aula més.
De mica en mica es van anar guanyant espais (cada curs desapareixia un grup-classe) i els tallers de plàstica es van fer també a cicle mitjà i superior. Eren tallers amb grups més reduïts (de dues classes es feien tres grups).
No disposàvem de mestres de reforç ni especialistes, per tant els tutors fèiem totes les àrees i hi havia dos mestres que feien l’anglès i un el català. Eren mestres que tenien l’especialitat o els coneixements necessaris. La resta de necessitats les cobrien els tutors com per exemple l’educació física.
Des del seu inici fins a l’actualitat han passat tres dècades que coincideixen amb l’ensenyament del català i en català. L’any 1983 s’aprova la Llei de Normalització Lingüística. Implantar aquest projecte d’Immersió a l’escola va ser un esforç col·lectiu molt gran. Recordo els cursos d’estiu de l’escola de mestres Rosa Sensat o les constants reunions de claustre i de cicle per arribar a acords pedagògics.
Havíem d’ensenyar en català a alumnes que majoritàriament eren castellans-parlants. Els mestres vàrem fer cursos de perfeccionament de la llengua catalana (PIP), ja que fins a la segona part dels anys vuitanta no van sortir mestres amb l’especialitat de llengua catalana. També dedicàvem moltes hores a preparar materials de suport que no existien (fitxes fetes a mà, murals, contes, ….). Era una feina laboriosa però que motivava molt als nostres alumnes i afavoria l’aprenentatge.
Des de l’any noranta fins al dos mil aproximadament i amb l’arribada de la LOGSE es produeixen molts canvis. És la primera llei educativa que inclou aules d’educació especial. També arriben mestres especialistes d’Ed. Física, Anglès i Música. L’ensenyament obligatori és de 6 a 16 anys per tant els alumnes de 13 i 14 anys passen a fer l’educació secundària a l’institut i la nostra escola s’adapta a les noves circumstàncies.
Es reestructuren els nous espais creant aules d’anglès, d’educació especial, laboratori, biblioteca, sala de psicomotricitat i una mica més tard la d’ordinadors. També desapareixen els antics barracons.
Sí, van ser anys de molts canvis, molts dels quals van ser possibles gràcies a les reivindicacions de mestres i pares amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’escola pública. Algunes d’aquelles lluites encara estan pendents de solució com és el cas de la construcció d’un gimnàs.
Recordo que l’AMPA de la nostra escola sempre ha donat suport als mestres i ha col·laborat amb les diferents comissions de treball com la comissió de menjador, la de festes o organitzant les activitats extraescolars.
Festes com les de la Castanyada, Nadal, les Jornades Culturals o la de Fi de Curs han tingut i tenen una implicació molt important de l’AMPA i són un bon exemple de la bona coordinació que hi ha entre pares i mestres.
Gràcies a l’esforç conjunt de pares, mestres, alumnes i Ajuntament es va poder portar a terme el projecte d’enjardinament de l’escola que va suposar la construcció dels actuals parterres i la plantació d’arbres i plantes que encara avui subsisteixen.
Un grup de pares i mares van construir una estructura de fusta al pati de parvulari que va ser molt ben rebuda pels més petits.
A partir de l’any dos mil aproximadament va anar augmentant l’arribada d’alumnes estrangers del Marroc, Xina i Sud-amèrica majoritàriament. Amb la implantació de la LOE que dotava de més recursos per a l’educació especial es va crear l’aula d’acollida que ajudava en el procés d’adaptació dels alumnes nouvinguts i de les seves famílies.
La nostra escola ha estat sempre molt sensible i preocupada per l’atenció a la diversitat. En els claustres pedagògics s’exposaven amb entusiasme les necessitats dels alumnes que requerien atenció individual i es distribuïen els recursos.
Es feien molts esforços per confeccionar els horaris de forma que es guanyessin hores d’atenció individual, agrupaments de llengua i matemàtiques i petits grups de treball per donar la millor resposta a les necessitats dels nostres alumnes.
Entre l’any 2004 i el 2008 vaig formar part de l’Equip Directiu com a Cap d’Estudis. Va ser una etapa professional plena de reptes però molt gratificant personalment. Recordo especialment les moltes hores d’estreta col·laboració amb la Glòria Trapiello la que va ser durant molts anys Mestra i Directora de l’escola. Aprofito aquest moment per agrair-li en nom de tota la Comunitat Educativa la seva dedicació i compromís que tant van contribuir a millorar la nostra escola.
Cada curs es planificaven reunions intercicles i comissions pedagògiques per fer línia d’escola en temes importants com l’ensenyament de la llengua, els problemes, el càlcul, les tècniques d’estudi, els dictats, etc. Els mestres sempre hem dedicat moltes hores a fer aquests grups de treball i posar per escrit totes les noves propostes i acords. Fruit d’aquesta feina es va crear l’anomenada carpeta pedagògica que recollia tots els documents elaborats. Hi havia una per cicle. Cada mestre es comprometia a incloure a la seva tasca docent tots els canvis consensuats i el coordinador de cada cicle era el responsable cada curs de fer el seguiment i informar els mestres nouvinguts.
La formació del professorat també ha estat sempre molt important. S’han fet nombrosos cursos de formació amb la participació de la majoria del claustre. Cursos sobre noves tecnologies, de recursos pedagògics per millorar les àrees de llengua, de matemàtiques, etc. O per exemple un d’intel·ligència emocional i social que va agradar molt a tothom.
Conjuntament amb l’AMPA i adreçades a les famílies s’han realitzat molt sovint xerrades pedagògiques impartides pel psicòleg/a de l’EAP o la participació en l’escola de pares que organitza l’Ajuntament.
Sempre recordo un equip de mestres implicat, motivat, crític i bona convivència entre tots i totes. Els temes importants sempre s’han parlat obertament als claustres i l’esperit democràtic que promovia la LOGSE sempre s’ha mantingut.
Gràcies a l’esforç conjunt de pares, mestres, alumnes i Ajuntament es va poder portar a terme el projecte d’enjardinament de l’escola que va suposar la construcció dels actuals parterres i la plantació d’arbres i plantes de les quals encara avui moltes subsisteixen.
Les festes d’escola han estat un bon moment per implicar als pares i als alumnes. Amb la seva col·laboració s’han fet tota mena d’activitats (decoració de l’escola, exposicions, pessebres, danses, exhibicions d’educació física, sortides pedagògiques i d’esbarjo….
Des de fa ja una dècada aproximadament es realitzen les jornades culturals que són possibles gràcies a tota la comunitat educativa. Al voltant d’un tema triat entre tots es realitzen durant 3 o 4 dies tallers barrejant alumnes de diferents cursos. Els alumnes i les famílies col·laboren intensament i el resultat es col·loca als passadissos en forma de treballs, murals i exposicions molt interessants. Amb l’esforç de tots, l’escola es vesteix cada curs de vida, de colors, d’alegria, d’entusiasme….
Festes com les de la Castanyada, Nadal, les Jornades Culturals, la de Fi de Curs o la de Comiat als alumnes de 6è són un bon exemple de la bona coordinació que sempre hi ha hagut i hi ha entre pares i mestres.
Dels alumnes he de dir que sempre m’han fet sentir orgullosa de ser mestra. M’han donat tant….. Molts de les primeres generacions ja són pares i mares dels alumnes actuals. És el millor que li pot passar a una escola, que els exalumnes guardin tan bon record que decideixin portar als seus fills.
L’escola ha de seguir fent front a nous reptes i canvis i amb la col·laboració de tothom, com sempre ha estat, serà més fàcil.
Demano especialment als pares i mares actuals que s’impliquin activament i ajudin en tot el que puguin. El Centre que heu triat pels vostres fills/es sempre ha estat molt ben valorat a Sant Boi i així ha de continuar.
Penseu que fruit de l’esforç de tots i totes podrem millorar la qualitat de la nostra escola en benefici del que en definitiva més ens importa i que són els nostres nens i nenes.
Chelo Fincias
