Xarrada amb la Núria Salán

L’escola participa aquest any en  el projecte Inspiring Girls, que pretén augmentar l’autoestima i l’ambició professional de les nenes en edat escolar, així com les seves expectatives laborals.

Els xiquets i xiquetes de la comunitat dels grans han tingut una xarrada on-line amb la Núria Salán la seua“role model ” que  ha compartit  amb ells les seues experiències laborals i personals animant-los a aconseguir els seus somnis professionals. Però abans de veure  l’entrevista coneguem-la una mica.

La Núria Salán és professora d’enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, forjadora aficionada …  Per conèixer-la una mica més hem visionat  a classe aquesta conferència que us  recomanem veure  :

ENTREVISTA  A LA NÚRIA SALÁN :

  • Per què vas triar la teua feina, què et va fer decidir? 

De petita m’agradava molt aprendre i treballar molt. Estava molt segura que volia estudiar. 

Algú te va aconsellar?

Em van aconsellar mestres i una veïna.

  • Hi havia moltes dones a la feina quan vas començar a treballar?

Hi havia molt poques dones quan vaig començar a treballar.

Te vas sentir a gust?  

Sí perquè els companys van ser molt amables.

Com va ser la primera experiència de treball?

La meva primera experiència laboral va ser treballar en la ONCE .

  •  I ara, hi ha moltes dones com tu a la universitat de Terrassa?

No hi ha tantes dones com pensava, hi ha 1 dona de cada 4.

  • Té dificultats el teu treball?

Un dia un noi em va dir si  sabia fer una feina d’enginyeria i jo  li vaig contestar “ més que tu”. Al principi  em va costar els estudis d’enginyeria.

  • Creus que és important el teu treball? Per què?

Sì, que és important perquè ajudo a trobar diferents  maneres de resoldre les coses. Com sóc també forense, quan hi ha algun accident vaig hi investigo les causes i després al judici ajudo a resoldre com és que ha passat l’accident.

  • Què és el que menys t’agrada de la teua feina?

El que menys m’agrada del meu treball és agafar el cotxe i matinar.

  • Per què t’agrada treballar el ferro com a hobbie?

Perquè m’agrada molt ficar-me  un delantal de cuir i fer-me una coleta i començar a picar i picar i també m’encanta la olor a ferro cremat. 

  • T’han resultat difícils les tasques que t’han anat sortint a la vida?

Sí que m’han resultat alguna vegada difícils. Al principi me va resultar difícil alguna de les  assignatures d’enginyeria.

  • De totes les feines que has anat passant, per la vida, quina t’ha agradat més? 

El que més m’ha agradat de tot el que he fet és ensenyar a la gent i m’agrada quan els alumnes em troben  i em saluden o em pregunten alguna cosa.

  • De petita pensaves que arribaries tan lluny?

Quan era petita no m’ho  pensava arribar tant lluny . De petita volia ser mestra.

La meva àvia va començar a plorar perquè estava orgullosa de mi perquè ningú de la seva família havia anat a la universitat , i per això va plorar.

Alguna vegada has pensat canviar de professió, o que t’aniria millor una altra? Per què?

Vaig estar a punt de deixar la universitat per ser pastissera. Una vegada  vaig vendre quasi 100 pastissos.

  • Què vas sentir quan te van donar el premi Orange?

Em vaig sentir molt emocionada ja que va ser el 1r premi que em van donar. El dia anterior havia estat amb dones que tenien premis importants com per exemple una Nobel, i no pensava que jo també tindria un premi. Des de que vaig rebre aquell premi he rebut alguns altres : Premis Dona TIC 2019 , 1r Premi de la UPC…

  • Creus que com a dona t’has hagut d’esforçar més per arribar on estàs?

Sí , perquè he hagut  que demostrar que valia i m’he hagut d’esforçar més  per demostrar-ho cada dia per ser una dona.

  • Estàs orgullosa d’on has arribat? Per què?

Sí estic molt orgullosa perquè he treballat molt.

  • Has aconseguit els teus somnis ? Te’n queda algun per aconseguir?

No he aconseguit  algun somnis per exemple  ser cantant … però he aconseguit alguns altres que ni havia somiat mai com per exemple ser mestra de la universitat .  

Els meus pares eren pobres i vaig ser la primera de fer la carrera a la universitat. Estic feliç perquè he aconseguit una familia, un bon treball…                     

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>