Aquest curs per Sta Cecília l’escola va programar un TALLER de PERCUSSIÓ i ho vam fer a través de la presència de Vallsamba.Quatre components del grup van mostrar una varietat molt diversa d’instruments de percussió i explicaren el seu origen.
Els alumnes van participar de valent i amb els ritmes tan marxosos i festius va ser difícil fer-los estar quiets , perquè els seus peus bellugaven sols. Així que tota l’escola, també alguns pares i mares que hi van assistir, van celebrar la patrona dels músics amb danses i ritmes més propis del Carnaval de Rio que de les nostres tradicions.
El grup de percussió va néixer a Valls, cap a finals de maig de l’any 2002, amb set alumnes d’un taller de músics d’aquesta ciutat, que configuraven un combo de música Afro-Cubana.Amb el temps i els assajos, va sorgir la necessitat de transmetre la seva música a la gent. I en aquest sentit, van canviar els instruments cubans, per la bateria típica de les escoles de Samba brasileres, ja que així els donava la possibilitat de tocar i moure’s a la vegada; cosa que amb les congues i els bongos era impossible. Tot i que de fet, la relació i els llaços entre totes dues cultures, van molt de la mà, i són de fàcil mescla en un còctel explosiu de ritmes festius i calents.La samba : una mica d’ històriaMusicalment, la Samba és la principal manifestació de ritme i dansa. Les seves arrels es troben al Jongo i la Batuque, que vénen d’Angola i el Congo, i que utilitzen el cercle com a forma de ball.
La Samba Batucada és originària dels ritmes afrobrasilers, i les escoles de samba, en les que ell s’ inspiren, van néixer el 1928, amb els següents instruments: surdos, caixes, repenique (que prové d’Europa), cuica, ganzá, recoreco (africà), pandeiro i tamborin (d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica). Les populars bateries que toquen als carnavals de Río, estan formats per centenars de percussionistes, a més de ballarins i carrosses al·legòriques. No poden oblidar-se de comentar dels grups d’Afro-Blocos i Afoxés, nascuts a Salvador de Bahía, sota la influència del “boom” del Reggae i la cultura Rasta. La música i el ritme tenen gran importància per la cultura negra, preservant les arrels i les tradicions i ajudant a organitzar un nou projecte social per les seves comunitats.
Aquests grups toquen Samba, Reggae, Maracatú i ritmes del ritual del Condomblé, amb els mateixos instruments comentats, i que també ell utilitzen.I tampoc poden resumir la història de la percussió brasilera sense aturar-se un moment a comentar el Condomblé, religió africana portada a Brasil pels esclaus, els déus de la qual s’anomenen Òrìshàs. Aquestes creences es van estendré, sobretot, per Cuba i Brasil, influenciant tan la música com la tradició escrita dels seus habitants. Avui en dia trobem moltes referències d’artistes afrocubans i afrobrasilers cap aquesta religió.Les tribus que més van influenciar aquesta propagació van ser els Yorùbà (procedents de l’actual Nigeria) i els Bantús. Segons aquesta doctrina, els Òrìshàs són forces energètiques que es manifesten als cossos humans dels qui realitzen els rituals corresponents. Es creu que a Àfrica se’n veneraven uns 600, a Brasil en van arribar 50 i actualment el Condomblé venera a 16 Òrìshàs.
En els rituals, es demanen coses a canvi de regals, menjar i ofrenes de sang d’animals petits i aus. Instruments com l’atabaque, els a gogós, els caxixis i els shekerés, són la base rítmica de les cerimònies
