Dia d’Àfrica, 25 de maig del 2020

Com és costum, el 25 de maig celebrem el dia d’Àfrica. Aquest any, l’últim pels alumnes de sisè a l’escola. És per això que ahir els alumnes de sisè van realitzar una activitat durant la seva trobada virtual per recordar aquest dia encara que sigui en confinament.

Els alumnes i mestres vam visualitzar aquest vídeo abans de la trobada. Aquest ens va ajudar a obrir la nostra mirada i és per això que el volem compartir amb tots vosaltres.

La proposta va ser molt divertida, crear entre tots un conte africà! El mestre iniciava la història i els alumnes l’anaven creant a partir de l’última intervenció. La veritat és que va quedar una història molt bonica. Els habitants acabaven compartint els recursos i vivint en un poble feliç.

A continuació, podreu llegir la versió original del conte.

RIUS TRISTOS

Una història del TXAD. Recordem el Dia d’Àfrica.

Una vegada hi havia una muntanya anomenada “la muntanya d’aigua” perquè tenia dos grans rius als vessants. Els nens i les nenes es divertien banyant-s’hi. La gent bevia dels rius, hi rentava i tot era felicitat, perquè l’aigua donava la vida a aquells pobles.

Tal era el bon humor de la gent, que un matí van decidir construir cases de palla noves perquè persones d’altres indrets poguessin allotjar-se un dies a la vora dels rius.

I així ho van fer. Van construir deu cases boniques que aviat es van omplir de famílies en cerca de l’aigua fresca i neta per refrescar-se, rentar i beure.

Van beure tant que el riu va començar a assecar-se. Els núvols, preocupats, van començar a deixar caure gotetes de pluja sobre la zona per ajudar els rius a recuperar-se. Va ploure tant que algunes de les cases de palla es van destruir.

Els homes es van enfadar molt. Tant, que van recollir tota la palla i la fusta de les cases destruïdes i van decidir llençar-les al riu.

Les dones cridaven:

– No ho feu! No veieu que la pluja era un regal?

Els homes, però, no van escoltar i van emplenar els rius de palla, fusta i escombraries.

Amb el pas del temps, els rius es van entristir. Ja no jugava ningú a les seves aigües i la gent no podia acostar-s’hi a veure. Es van posar tant tristos que al final van desaparèixer. Només a un quants quilòmetres del poble van tornar a aparèixer, molt tímids, per proporcionar aigua.

Les dones no van voler dir als homes on era l’aigua, per por que tornessin a contaminar-la.

Des d’aleshores, en aquell indret, les dones són les guardianes de l’aigua i de la natura, i protegeixen les seves criatures de qualsevol mal que pugui succeir.

 Dia d’Àfrica, 25 de maig del 2020. En confinament.

Homenatge a totes les dones africanes que treballen per la seva família i el seu país.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>