El següent text sobre la història del nostre centre el va escriure un antic mestre i director de l’escola, Antoni Faro, i es va publicar al programa de les festes de l’any 2002.
De la nostra Escola Marià Cubí i Soler també se’n va dir “Grupo Escolar”, “Colegio Nacional” i “Col·legi Públic”, sempre amb el complement Marià Cubí i Soler. Com a anècdota direm que els primers anys del seu funcionament va ser conegut en alguns sectors com “l’institut”.
Va ser construït en temps de l’alcalde Miquel Viusà i Ministral (1916-1985). En Joaquim Colomé en el seu llibre “Els alcaldes de Malgrat” en diu … “sembla que una de les obres de la qual en va restar més satisfet fou la d’haver aconseguit construir el Grup Escolar dedicat a Marià Cubí i Soler”.
Es va aixecar en uns terrenys coneguts com la Vinya del Terrisser, propietat d’en Jaume Massó i Vila i que l’Ajuntament va adquirir amb aquesta finalitat. Així s’acomplia una part del que li demanava la Delegación Provincial de Educación y Ciencia, ja que havia fet la petició que se li comuniqués la ubicació del nou Grup d’Educació General Bàsica. I també se’ls havia de notificar el nom que es proposava per a l’esmentat centre. Pels seus mèrits en el camp de l’ensenyament, a més de destacat frenòleg i en la seva condició d’il·lustre malgratenc i per honorar la seva memòria, l’Ajuntament va presentar el nom de Marià Cubí i Soler (28/12/1973).
Es va veure necessari el funcionament de l’esmentat centre, perquè malgrat la inauguració de les quatre aules del carrer de Badalona i que eren una ampliació del col·legi Verge de Montserrat… [actualment Escola Mare de Déu de Montserrat], la vila tenia un dèficit de places escolars en relació amb el nombre d’infants en edat escolar. Malgrat de Mar s’inclogué dins el programa engegat pel Ministeri d’Educació per tal de pal·liar aquest problema amb la construcció d’un nou centre escolar.
Tot i que el col·legi s’havia d’haver inaugurat a començaments del curs 1974-1975, hi hagué problemes per a la recepció de l’obra i el material, així com per a cobrir la plantilla dels mestres. No obstant això, el col·legi com a entitat administrativa, comença a funcionar, encara que els alumnes hagueren d’iniciar el curs a les dependències del Col·legi Verge de Montserrat.
Fins el 28 de novembre de 1974 no es van lliurar, de forma provisional, les obres. Es va rebre l’ordre d’ocupar el centre, però abans encara s’havien de corregir algunes deficiències en els serveis de l’aigua (un dipòsit per a reserva d’aigües potables a més dels dipòsits de distribució), desguassos (conduccions d’aigües residuals i construccions de fosses sèptiques) i enllumenat.
Però no serà fins el 24 de gener de 1975 quan el Ministeri donarà autorització per a la posada en funcionament del Centre Escolar Marià Cubí, que així inicià el seu caminar en la història de l’ensenyament malgratenc. (Cf.: “Malgrat de Mar – Crònica d’un segle” pp. 244, 260, 261).
En començar el curs 1976-1977, es va poder completar la plantilla i el curs següent, aquesta ja estava formada gairebé tota per mestres propietaris.
El camí que va fer el parvulari no va ser paral·lel al de l’EGB. En aquest temps, els alumnes del col·legi Verge de Montserrat que ocupaven les aules del carrer de Badalona, van passar a l’edifici del carrer de les Escoles i aquelles es van convertir en el parvulari del Marià Cubí. El col·legi tenia 20 unitats en funcionament, 16 d’EGB i 4 de pre-escolar. Anys més tard, quan va començar la davallada de la natalitat, es van habilitar dues de les aules d’EGB, alguns serveis i un espai al pati específic per al parvulari, i així es van ajuntar totes les aules al carrer Pirineus, on continuen.
L’escola es va trobar en un creixement continuo els anys posteriors. La població del Maresme Nord va augmentar de manera considerable degut a l’immigració i als moviments dels habitants de la zona metropolitana de Barcelona cap a la nostra comarca. Les places escolars ofertades per les escoles del centre del poble s’ocuparen ràpidament. Es va iniciar un procés de reformes de l’edifici que durarà alguns cursos i que convertiran al CEIP Marià Cubí un altre cop en una escola de doble línia. A l’estiu del 2003 es van reformar les aules d’Educació Infantil. L’estiu del 2004 es va acabar de reformar la zona d’Educació Infantil, es van fer obres a un aula de Primària, es van posar finestres i portes d’alumini en algunes zones. Les reformes van continuar….
Actualment és una escola moderna…
