Els primers passos per a la construcció de l’escola del Passeig, els Nacionals, o el col·legi Joan Maragall, es van fer el 1920. L’Ajuntament, en el ple del 4 de novembre, va sospesar la possibilitat d’edificar un grup escolar. El tema va quedar aparcat fins a la sessió plenària del 23 de maig de 1923. Es comentà que el millor emplaçament era el pla de Sant Pere i s’encarregà a l’arquitecte Joan Roca Pinet la redacció d’un avantprojecte. El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, de setembre d’aquell any, va fer que s’aturés el procés.
Al ple de 26 d’agost de 1925 es tornà a plantejar el tema i es van ratificar els acords presos anteriorment. El 17 d’octubre d’aquell any es va comentar, novament, quin era el lloc idoni per ubicar l’escola. A més dels plans de Sant Pere s’apuntaren altres possibilitats, i segons Roca Pinet l’opció més factible eren unes feixes situades a mà dreta de la carretera de Barcelona, a tocar del camí ral de Ripoll a Berga. Un dels inconvenients, però, era la proximitat amb la línia del ferrocarril transpirinenc, i el perill que suposava per a la mobilitat de la mainada. El ple municipal de 27 d’octubre de 1925 acordà construir l’escola en aquest indret.
Tot i això, l’execució del projecte va refredar-se fins al 1928, quan es reprèn l’afer. L’Inspector de primer ensenyament va emetre un informe el 21 de juny en què amenaçava de tancar l’escola de la Font Viva –que no reunia les millors condicions per a impartir-hi classes- si l’obra no tirava endavant. L’Ajuntament va activar-ne l’execució, però amb una novetat, l’escola es construiria al pla d’Ordina. El 19 de novembre de 1929 es va adquirir el terreny.
Quan semblava que les obres no es demorarien més, la instauració de la II República l’abril de 1931 i la consegüent modificació en la constitució del plenari municipal, van aturar el procés. Es va fer un pas enrere, ja que es va tornar a parlar de la finca més idònia per fer-hi les escoles. En el ple del 2 de juliol d’aquell any es van estudiar fins a vuit propostes. Es descartà la zona d’Ordina i les opcions es van reduir a la carretera de Barcelona, al xamfrà amb el carrer del Remei, i a la carretera de Ribes.
El consistori reunit el 14 d’agost de 1931 va acordar: “declarar com a terreny preferent, per a l’emplaçament del grup escolar, aquell que, situat a la banda dreta de la carretera de Barcelona i que va des del camí del Remei fins a la casa de can Miravitlles, propietat, una part, la que toca amb la carretera, del senyor Francesc Mirapeix i Pagès, i la resta de l’hereu o hereva del senyor Josep Soldevila i Jordà”.
Josep Riera Reguer, arquitecte municipal, va fer entendre que la finca comprada l’any 1929 a Ordina s’havia de descartar per diversos motius: el cost dels accessos i de les obres d’urbanització, i la dificultat per trobar l’orientació adequada per aprofitar la il·luminació solar. La incidència de l’ombra de la muntanya del Catllar feia que fos un paratge ombrívol bona part de l’any.
A partir d’aleshores, les gestions se centraren en dos temes: el finançament de l’obra, executada per l’Estat amb aportacions de l’Ajuntament, i la compra dels terrenys de la carretera de Barcelona.
Quant al primer aspecte, l’obra aniria a càrrec del Ministeri d’Instrucció Pública, però amb un ingrés de 100.000 pessetes per part de l’Ajuntament, que també assumí les despeses. Per cobrir-les, es va contractar el juliol de 1933 un crèdit per import de 200.000 pessetes amb la Caixa de Pensions.
La Junta provincial de Sanitat acordà el 17 de desembre de 1931 que l’espai reunia les condicions higièniques per a construir-hi l’escola. Aconseguit el permís, es van comprar els terrenys. El 23 d’agost de 1932 es va signar l’escriptura amb Francesc Mirapeix davant el notari Eligio Martínez; el 4 d’octubre, davant el mateix notari, els germans Margarida i Joan Soldevila Pujolar van vendre el terreny contigu a aquell. L’Ajuntament, com a nou propietari d’ambdós solars, va lliurar-los el 4 d’octubre de 1933 al mestre Josep Illanes, director de l’escola pública de la Font Viva, com a representant de la Direcció General d’Instrucció Pública.
El procés no es va tornar a activar fins al 29 d’agost de 1934, quan el Consell de Ministres va aprovar el projecte de l’escola. L’edifici comprendria una escola graduada per a nens i una per a nenes, amb sis seccions cadascuna. El cost dels treballs es pressupostà, inclosos diversos honoraris, en 335.894,74 ptes. L’autor del projecte va ser l’Oficina Tècnica de Construcció d’Escoles. El 20 d’octubre es va celebrar la subhasta per executar les obres, que es van adjudicar a Fomento de Obras y Construcciones, SA, que es va comprometre a fer-les per un import de 268.615,03 pessetes.
L’Ajuntament de Ripoll, mentre es feia aquest tràmit, considerà que hi havia unes mancances al projecte que s’havien de corregir. La principal petició va ser que es canviés l’orientació de les aules i que s’encaressin al sud, atès que es preveia que miressin al nord. Fruit de la sol·licitud, Rafael Sánchez Echevarria, arquitecte director de les obres, va modificar el projecte inicial. El Ministerio de Instrucción Pública va aprovar el nou projecte l’11 d’abril de 1935. Es va reconèixer que s’havia de canviar la ubicació perquè: “[…] la villa de Ripoll, por su proximidad a los Pirineos, es intensamente fría, la fachada donde se dan las clases debe estar […] orientada al Sur” (Gaceta de Madrid, 13 d’abril de 1935).
El setmanari ripollès Altaveu (4 de maig), informa de l’inici de les obres: “Divendres de la setmana passada estigué en aquesta població el líder del partit de la U.S. de C., Sr. Serra i Moret. Un dels motius de la visita va ser interessar-se (?) per a posar aviat en marxa les obres de Grup Escolar, començades, per cert, dies abans de la seva vinguda. Així doncs, es trobà amb la feina feta”. Manuel Serra Moret va ser el fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya. El consistori ripollès, reunit el 3 de juny, va concedir al Ministerio de Instrucción Pública el permís d’obres.
Els mesos de febrer i març de 1936, amb els treballs més importants realitzats, el consistori es plantejà en el ple del 3 de febrer: “[…] És ara l’època oportuna per a la instal·lació d’arbres en el pati del Grup escolar, que podrien ésser les moreres, actualment plantades en viver en el camp municipal d’Esports”. La plantació dels arbres va anar a càrrec de persones que estaven a l’atur. A part d’aquestes espècie arbòria, possiblement aleshores es van plantar els altres arbres que hi ha actualment als patis del col·legi.
L’esclat de la Guerra Civil va suposar la modificació del mapa escolar local. A partir del 5 d’octubre de 1936, fins que no entrés en funcionament la nova escola, la mainada es repartí, en funció de l’edat, entre antiga Mútua Sant Hou, l’excol·legi de les Germanes Carmelites, i les escoles del Prat, del carrer del Ter, de la Font Viva, i les ubicades a la plaça Gran i als baixos de l’Ajuntament. Tot i la distribució, la manca d’espai feia que hi hagués mainada que no anés a estudi. Josep Mas Tió, regidor de cultura, a la sessió plenària de mitjan novembre de 1936 exposà com a solució que malgrat que la nova escola encara no estava totalment enllestida, s’adoptessin solucions per habilitar-la com a centre docent.
El col·legi Joan Maragall va entrar en funcionament la darrera setmana de novembre de l’any 1936, tal com recull el setmanari Triomf (5 de desembre): “ La setmana passada començaren a funcionar les noves escoles”. El clima bèl·lic que vivia el país i la necessitat urgent de disposar de la nova escola són segurament els motius que expliquen que no se celebrés cap acte institucional d’inauguració. Hi ha qui creu que va venir el president de la Generalitat Francesc Macià, fet del tot improbable, perquè va morir l’any 1933. Alguns ripollesos pensen erròniament que va ser el seu successor, Lluís Companys, el qui vingué de visita a Ripoll el 27 de maig de 1934, però aleshores, segons es desprèn de les dades històriques anotades, l’escola només existia sobre paper.
L’escola, per la informació que ens proporciona la revista esmentada, disposava de setze aules, les quals van ser ocupades cadascuna per una cinquantena d’alumnes. És a dir, en el moment d’entrar en servei, uns 900 escolars anaven a estudi al col·legi. El centre funcionà de forma discontínua durant el període bèl·lic, atès que la mobilització de quintes provocà canvis constants en el professorat. Alhora, l’equipament es destinà a d’altres tasques: allotjament militar i hospital de sang. També es va preveure que servís de refugi, però la proposta no es concretà.
Aquestes funcions alienes a l’àmbit pedagògic van fer, en acabar-se el conflicte armat, que només una part de l’immoble pogués tornar a fer les funcions per a les quals havia estat concebut. S’hi instal•laren dues escoles primàries graduades, la de nens i la de nenes. No va ser fins a l’11 de maig de 1966 quan s’inaugurà, un cop habilitat, el cos de l’edifici més proper al pati de dalt. El 17 de juliol de 1972 entrà en funcionament la pista esportiva a l’aire lliure i l’annex on hi hauria aules i el menjador.
L’autor de l’article de la revista Triomf, de 5 de desembre, constata la nostàlgia que sentirem els que d’una manera o altra hi estem vinculats: “Els mestres passarem; avui hi som, demà potser ja no hi serem. Vosaltres [alumnes], però, restareu ací, us fareu grans, vindran els vostres fills i veureu les mateixes Escoles i sentireu una emoció dolça en recordar els jorns vostres d’infants jogassers, plens de rialles i sonaries, i restareu feliços si podeu dir: “Són iguals que quan jo hi anava”.
L’ESCOLA IMPARTEIX CLASSES DES DEL 26 DE NOVEMBRE DE 1936
El 26 de novembre de l’any 2011, es va fer la celebració del 75è aniversari de l’Escola Joan Maragall. Durant el matí, es va fer un acte de benvinguda, una visita a l’escola Joan Maragall i un dinar de celebració. A la tarda, es van organitzar jocs infantils amb serveis de monitoratge, ball a càrrec de Bardulet, actuació dels Diables de Ripoll i cloenda amb el “Cant dels adeus”.
Durant el curs escolar 2011-2012, es van fer moltes altres activitats per celebrar el 75è aniversari:
– Explicació de contes a càrrec de la Pilarin Bayés i dibuixos per part seva commemorant l’aniversari.
– Samarretes amb dibuixos de la Pilarin Bayés.
– Punts de llibre amb el logotip de l’escola.
– Lipdub.
– Tirallongues penjades a la façana amb el logo i amb missatges que hi commemoraven els 100 anys de la mort del poeta Joan Maragall, així com els 150è aniversari del seu naixement.
– Exposició fotogràfica.
– Gràcies a la col·laboració del “Centre Filatèlic i Numismàtic”, ens van fer un segell i un mata-segells. Es va fer un acte a la sala “Abat Senjust”, amb la presència d’Irene Rigau i de l’alacalde.
– Es van fer medalles commemoratives.
– A la nova pintura de la façana, s’hi van afegir unes lletres que són marca de la casa i que diu molt sobre què és l’escola i el seu apropament al municipi. Unes lletres carolines molt maques i vistoses.
