Cada tardor, si les condicions meteorològiques han estat les òptimes, una de les tradicions més populars és anar a caçar bolets. Ara bé, s’ha de vigilar i anar amb molt de compte perquè no tots són comestibles, alguns són tòxics i d’altres fins i tot mortals. Per tant, la millor opció sempre és només recollir el que coneixem i ser aconsellats per gent amb experiència que té un bon bagatge en el tema.
Per començar, és interessant descobrir les varietats que freqüenten a la nostra comarca i amb quines hem de ser més cautelosos per no confondre-les amb les més preuades a nivell culinari. I com de més petits ens iniciem, molt millor! Per això, tot aprofitant la collita del cap de setmana, s’ha realitzat una petita exposició de bolets a la nostra escola.
La veritat és que hi havia molta varietat: rovellons/es, pinetells, potes o peus de rata, apagallums, rossinyolets de pi o camagrocs, rossinyols, mataparents, ceps, moixins, fredolics, escaldabecs fràgils, carlets o escarlets, llegües de bou, ous de reig, cafeteres, trompetes de la mort i les porres o bosses. Veient-los hem pogut identificar les parts que els formen: capell o barret, himeni o làmines, anell, pota o peu, volva i miceli.
