Aviat serem a març i amb aquest mes arriba una de les dates més importants del curs, el dia de la dona que commemorem el 8 de març. Així doncs, durant dues setmanes escoltarem a les entrades musicals de l’escola una cançó publicada l’any 2018 per l’empordanesa Joina Canyet dins de l’àlbum Companyes. El tema, El món (NO) és seu és un rap feminista que reclama l’espai d’empoderament i llibertat de la dona que avui dia encara no s’ha assolit i que continua sent una reivindicació femenina.
El món (NO) és seu
aquesta por de ser l’oblit
Societat que no comprèn
ni un sol mot de tots els crits.Em mires, m’assaltes
jo camino, sento passes
mademoiselle, jolie, méchante
ja comença, com li encanta.Dégueulasse, l’horreur, la rage
arrête-toi, la merde, putain
I ell somriu, la meva veu
perquè sap que el món és seu.
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
I ells no en són pas conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
I ells no en són pas conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu.
És de nit i jo tinc por
pels carrers sento l’horror
del seu món, el seu món,
el seu món.
Vull trobar una resposta
que m’absolgui de l’oblit
d’una veu callada i santa
que m’explota des de dins.
Busco dones, dones vives
que amb mi vulguin estimar
la veu d’una veu de totes
sense por denunciar.
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
I ells no en són pas conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
I ells no en són pas conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu.
Ens assalten les notícies
d’assassins de dones maques
ells són lluny, lluny de nosaltres
i fem veure que res passa.
Però és de nit i no tinc clar
que jo m’escapi del seu pla
ell m’inquieta, m’incordia:
«Marxa ja, em fas vomitar!»
Agredeixen sens resposta
i nosaltres què hem de fer,
invisibles totes soles
però juntes cremem carrers.
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
I ells no en són pas conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
I ells no en són pas conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu.
I polítics, mitjans
dissimulen tots els danys
La justícia, tribunals
estan podrits, estan malalts.
Vesso amb ràbia les paraules,
no em permeto d’oblidar
Sang em corre per les venes
viva em sento, he d’actuar.
Tenim força, coratge,
tot a punt per revertir
un món que és nostre, de totes
«prou de patir!»
Que el món, el món, el món, el món, el món NO és seu
Que en comencin a ser conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món NO és seu
Que el món, el món, el món, el món, el món NO és seu
Que en comencin a ser conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món NO és seu.
