Caminant per Igualada veiem figures molt quietes de rostres ben vius que que ens miren i ens demanen que ens hi apropem; de tonalitats ocres i negres, les trobem assegudes en un banc reposant i  convidant-nos a seure al seu costat o voltejant una esfera d’on brolla l’aigua; … ens són familiars i amables i vesteixen la ciutat d’una identitat que li és pròpia; Són les escultures de l’artista igualadina Teresa Riba, que avui hem tingut l’honor de tenir a l’ escola.

A les acaballes de P5, Àligues i Dracs hem provat de fer d’escultors, –i què fan els escultors? preguntem les mestres- i els infants, que són molt llargs diuen: -escolten!!!– Certament, escolten però més amb la mirada que amb les orelles fines  i dibuixen modelant el fang amorosament  amb mans sàvies i expertes, les emocions més pregones que l’ànima ens  retorna  com un mirall i ens permeten escoltar-les també amb el cor…!

Aquesta tarda amb Teresa Riba ha estat un regal i una oportunitat per desvetllar la sensibilitat artística dels escoltadors de mans petites que són els infants, ells i nosaltres -ben segur- la tindrem ben present.