Aquestes tardes d’estiu, tant xafogoses i calentes, ve de gust sortir a fora i deixar que el cos s’ expressi exercitant sorollosament les pròpies  habilitats motrius: pujar i baixar escales en parella, compassant els ritmes i les rialles, practicar el vol de l’ àliga -veient l’ ombra projectada a la pista- i estendre les siluetes al sol, com qui fa bugada, i devorar la tarda saltant rodes i viatjant en trenets improvisats de caixes…..La tarda es fa curta i el cos sua assedegat, reclamant encara: -“per què no ens quedem una miqueta més?…”