Tarda del darrer dijous d’hivern, avançant cap a la pista, un remolc ultramàgic desperta curiositat i expectació; a bord dos adults i dos mini pilots que malgrat la seva considerable experiència, junts no superen les setze primaveres…
A dins de la pista, infants de P4 i P5, de 4rt i de 5è escruten bocabadats la porta per gaudir d’una sorpresa majúscula: un globus aerostàtic, proveït del seu cistell, cremadors, ventiladors, teles i cordam es desplega exhibint les seves colossals dimensions….la tarda promet, càlida i lluminosa i l’espectacle comença: ràfegues de flames incandescents atrapen i espanten la quitxalla que respon amb cridòria i emoció a tantes sorpreses, que a mesura que passa l’estona esdevenen un luxe per als sentits: apropar-se a la tela inflada, pessigar-ne l’aire que tossudament l’habita, amuntegar-se dins del cistell i comprovar que hi cap gairebé una classe, sempre que tinguin els peus petits i la curiositat ben gran… i sens demora la tècnica i els consells de vol:….avui no volarem perquè l’Aitor enlaira un petit globus d’ heli per comprovar com inoportuns corrents d’ aire desvien la seva trajectòria i desaconsellen elevar uns pams el cistell del terra, el petit globus d’ heli és un puntet negre en el cel infinit i la il·lusió dels Rufus s’escampa lluminosa i plàcida com la tarda… En un tres i no res, tot queda novament endreçat i aquests ulls curiosos reposen atents en la pantalla de la PDI que ens desvetlla algunes curiositats de la tècnica artesanal i moderna de fabricar globus captius que viatgen per tot el món i serien l’enveja i l’admiració del nostre recordat Ícar i les seves desventures pel cel mediterrani.
Moltes gràcies per fer possible que el protagonista de la setmana ens hagi procurat aquesta experiència que honora merescudament la ciutat de l’aire!! Si el bon Rufus ens veiés des de la seva tronada diligència, es quedaria ben astorat…!


