Això era i no era una tarda tardoral, amb núvols grisos, foscos i amenaçadors i tempesta eixordadora, un xàfec persistent amb ganes de remullar tanta sequera sostinguda, uns esglais i uns trons potents , com si la nova estació de la natura vingués amb ganes d’ impressionar-nos….! L’expectació era enorme i la cridòria in crescendo…..amb tot plegat, els Rufus vam pensar d’aprofitar l’avinentesa i   fer uns vaixells creatius i decorats per portar-los a navegar als bassals que amb pocs minuts van esdevenir mars sencers….Quan la intensitat del xàfec va minvar, ardits i valerosos mariners de poc més d’ un metre d’ alçària van tenir el coratge de fer-se a la mar i alliberar els vaixells, -més d’ un amb tota la recança-….l’ endemà al dematí, comprovàrem les restes del naufragi, però amb el record ben present de veure com PLOVIA, PLOVIA….I L’ AIGUA COM CREIXIA!