Parelles estables, parelles de fet, parelles lingüístiques i …per què no? parelles numèriques! és així com Rufus i Petres hem descobert que ens podem aparellar coneixent el nostre número de llista, que és el mateix que ens hem fet per apropiar-nos de la nostra cadira. Només de pensar que a la classe del costat hi havia la nostra parella amb el nostre mateix número ja ens va engrescar del tot!…quina emoció!, qui podria ser el nostre número bessó?…corredisses i xerrameques pel pati van fer la seva feina, així ja sabíem que les Bertes anirien plegades i altres bons amics també… Mans a la feina ens vam fer un nou número de gala per lluïr al gimnàs el dia de la trobada, i així va ser; cara a cara tots ben afilerats saludàvem formalment la nostra parella numèrica i desfilàvem sota una munió de manetes animades que ens donaven la benvinguda…i després, tot seguint el protocol, calia obrir el ball cadascú ben aparellat al ritme d’ un vals que, tot sigui dit, aportava  un toc de solemnitat a la cerimònia, tots vestits de rigorós xandall dolorsmartinenc, responent al clam de -“fins a l’ INFINIT i més enllà-” on mai, s’ acaben els números. Escales avall retornàvem cofois i satisfets cap a les classes havent-nos acomiadat  ben calorosament…