“-Nos pasamos la infancia contando piedras, plantas, dedos…” reciten els Rufus com un matemàtic-mantra  … La cosa va anar així: unes siluetes de cartrons reciclats van anar prenent cos i estructura gràcies a la màgia dels números,  van ser 2 ulls per veure-hi bé, 2 orelles per sentir. 1a boca per parlar, 2 mans per abraçar i 10 dits per comptar.; van ser l’ excusa per pesar-nos, mesurar-nos, ordenar-nos, per comptar aniversaris, adreces, telèfons i números preferits; van ser estones de perruqueria, de tiquets de supermercat,  de  gallines ponicanes de posar números a les sabates, al cor i al pinyol que és la família, i sí, ens vam passar dies i  estones comptant els dits i les dents… a l’ escola els amics ...y en el mar las olas” -com deixà escrit el poeta Pablo Neruda