Aqu
est mes, des del Servei de Formació Agroalimentària, unitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a Carles Pedrós, docent de l’Escola Agrària de Tàrrega.
Després de deu anys a l’empresa Secobra Recherches (França), dedicada a la selecció de noves varietats d’ordi i blat en territori espanyol, en Carles va veure finalitzat el projecte professional en què participava. Aquest punt d’inflexió el va portar a un període d’un any en situació d’atur, que va aprofitar per ampliar la seva formació com a instal·lador en energies renovables al CIFO, reforçant així el seu perfil tècnic i la seva capacitat d’adaptació al sector.
Posteriorment, a través d’una companya del SOC, va conèixer una oportunitat per cobrir una plaça B22 a l’Escola Agrària de Tàrrega per realitzar una substitució temporal. El procés de selecció, dut a terme el setembre de 2009, li va permetre incorporar-se al Servei de Formació Agrària (SFA), fet que va valorar molt positivament, ja que li oferia l’oportunitat de continuar contribuint al desenvolupament del sector agrari.
En aquesta nova etapa, va assumir la coordinació del projecte d’emprenedories del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), iniciat amb un curs pilot de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) centrat en la porcicultura, així com la coordinació dels anomenats “Seminaris de valor afegit”.
Ambdós projectes es caracteritzaven per la seva transversalitat, el caràcter multisectorial i la capacitat de generar espais de col·laboració i innovació. Segons destaca, l’èxit d’aquestes iniciatives va ser possible gràcies al suport, la implicació i la il·lusió de totes les persones participants: els equips de les escoles, la FCAC, el professorat i ponents, així com el jovent emprenedor.
- Quines són les teves funcions actuals com a docent de l’escola?
Actualment, exerceixo com a tècnic docent, en una plaça A2 22 com a funcionari de carrera estabilitzat, impartint diferents unitats o matèries en:
– El CFGM en explotacions agropecuàries de l’IOC
– La formació contínua per als joves de la incorporació al sector agrari (que anteriorment també es donava en un format de CFGM)
– Cursos de formació contínua preceptiva per al sector agrari
– Sessions presencials de la Formació Agrària a Distància (FAD)
– Cursos de formació agrària no obligatòria
També estic assumint la coordinació d’altres cursos de la incorporació i preceptius on no soc docent a l’aula. Són funcions més administratives. En aquest cas, novament l’èxit dels cursos és la suma de la bona feina i predisposició dels diferents companys de l’escola que hi intervenen.
I sembla que se’m considera prou expert en algunes matèries com per a poder fer les validacions professionals a diferents agricultors que ho demanen, després de passar el filtre fi dels seus tutors d’incorporació.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Bona gent, que fan més del que reben, empenyent amb il·lusió projectes agraris i docents malgrat la realitat socioeconòmica i sociolaboral passada i actual.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
De persones. De persones de base amb cor, il·lusió i honestedat. Persones anònimes que decideixen apostar per formar a persones, que ens han fet confiança, per millorar el seu projecte empresarial i vital.
De companys que s’obliden en ocasions dels seus drets i exerceixen les seves obligacions per respecte al sector i a la formació rebuda en origen.
Creient que el seu gra de sorra, no l’esborrarà la pols del camí.
- Ens agrada poder conèixer de forma més propera i personal als professionals que formeu part de les Escoles Agràries. On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
La meva major afició és veure pel·lícules, en un cinema local. En companyia i sense sentir crispetes després de 10 minuts d’haver començat la projecció.
Una altra afició que només pots gaudir si te la regalen: que un amic et truqui per quedar.
Actualment, vaig més sovint a veure els pares (menys del que caldria?). Buscant un equilibri entre estar-hi com a fill, i estar-hi gaudint d’un tresor cultural efímer.
Jugar a jocs d’ordinador simples també em pren temps i relaxa.
Una afició que recupero per obligació: sortir a caminar o fer la volta. L’afició de ser agricultor estaria bé. Però tocar correctament aquest piano sembla que no és fàcil.
- I si mirem el rebost de casa teva, quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no hi pot faltar mai?
Consumeixo amb gust embotits i formatges dels Pallars, una debilitat. I mentre es pugui, gaudir dels ous de gallina de Tremp on sucar pa el més artesà possible.
Posats a sucar pa,… que sigui amb oli d’oliva extra verge de Lleida, acompanyat amb nous del Pla d’Urgell i xocolata negra de Girona. Si cal posar sucre, que sigui panela de comerç just.
I per la resta trobar un comerç i proveïdor de confiança on poder recordar la frase del mestre: “Busque, compare y si encuentra algo mejor … Haga lo que deba”.
- Acabem amb una recomanació. Quina cançó o llibre ens aconselles per passar una bona estona?
No puc recomanar cap llibre, però agraeixo tothom qui té la generositat d’escriure històries ben vestides.
No puc recomanar cap cançó, perquè la música com acte creatiu i espontani de generositat és sempre noble, un regal per l’esperit. M’agrada qualsevol cançó que explica coses i que em faci sentir.
Us recomanaria anar al cinema i al teatre sense saber res de l’obra. La cultura hauria de ser més barata i accessible.
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació.
Unes idees i tres desitjos finals:
Ningú és perfecte. Però qui vol ser “Ningú”?
Tothom és ignorant, però no tots ignorem el mateix.
El que serà injust d’aquí a 1000 anys, és injust avui.
La cultura popular és saviesa.
Una mitja veritat, és una mentida.
No facis als altres allò que no voldries que et fessin a tu.
Conservar la Agri-cultura i promocionar l’agricultura d’escala humana.
Sigui concedit “Urbi et orbi” el trinomi simultani: Funció, categoria i sou.
A qui hagi arribat fins aquí, gràcies pel vostre temps.


