Bon dia companys, companyes ,mestres, pares i mares. Estem a punt d’acabar l’escola… Què ràpid passa el temps, oi? Fa 9 anys, aproximadament, que érem aquí a primera fila. Começavem un viatge on ens ha passat de tot. Hem crescut tant que ni els mestres ens reconeixen! Nosaltres marxarem a l’institut i vosaltres us quedareu aquí, però segur que ens retrobarem ben aviat.
Durant aquests anys estàvem molt contents perquè veiem que 6è estava cada vegada més a prop però ara que hem de marxar ens costa molt deixar a tanta gent que estimem aquí a l’escola.
Ja us hem dit que els de 6è portem 9 anys junts. És tota una vida. Alguns som més amics i d’altres no tant però hem creat la nostra pròpia família. Ens ha agradat molt estudiar en aquesta escola on hem passat moments feliços, tristos, divertits i d’altres amb dificultats.
L’Ull de Vent és una escola on hem tingut oportunitat de celebrar moltes festes: la Castanyada al novembre, la cantada de nadales i els poemes, el Carnaval, moltes excursions i colònies,. Ah ! i les jornades culturals. Però malauradament l’any passat ens va arribar la pandèmia i moltes d’aquestes activitats s’han suspès .
Durant aquesta etapa hem aprés moltes coses: valors, coneixement, amistat, respecte. Coses que ens han ajudat a ser millors, a fer-nos responsables dels nostres actes (a vegades amb encert, a vegades equivocant-nos), però responsables.
També hem fet de les nostres: malifetes, emprenyar als mestres, barallar-nos, etc
Però el temps ho esborra tot. Dintre d’uns anys recordarem els bons moments i els que no ho han estat tant. Els bons els recordarem amb enyorament i els altres potser ens faran riure.
Ara comença una nova etapa de quatre anys que canviarà les nostres vides: els mestres seran altres; anirem a un lloc més gran, però no serà com aquest. L’institut, d’un costat, ens fa por però, de l’altre,tenim moltes ganes d’anar-hi.
Aprendrem coses noves, tindrem nous amics, però no serà el mateix. No tindrà aquell caliu familiar que ens hem trobat a l’Ull de Vent.
Però tranquils: no us lliurareu de nosaltres fàcilment. Quan tinguem una estoneta lliure a l’institut us vindrem a veure per a què no oblideu les nostres cares.
Per acabar, i no fer-nos pesats, volem agrair als/les mestres de l’escola que ens han ajudat a superar aquests anys dia a dia amb el seu esforç i dedicació. GRÀCIES.
Us enyorarem a tots.
UN PETÓ BEN FORT.
