Bona tarda, Ull de Vent!
Ja sé que fa un any que no vinc,
però no patiu, que a la ment us tinc…
………….. Ai!! …D’on ha sortit tanta gent??!!
Bé… tant se val…
Què? … Com esteu?
A punt pel Carnaval?…
Sí?…. Doncs a mi em fan mal els peus…!
Sigueu tots benvinguts,
grans i menuts!
Mestres i petits!
Aquí estem tots reunits
per escoltar amb atenció,
que ara comença el pregó,
i serà el punt final
del NOSTRE CARNAVAL!!!
Jo sóc en Carnestoltes,
el Rei dels Poca-soltes.
L’amo del xivarri!
I aquí sóc: al vostre barri!
Sé que us faig enfadar,
que sóc lleig i malcarat,
i que a més d’un li faig grima,
però sé que tothom m’estima
perquè sóc Sa Majestat!
El que jo dic va a missa,
Per això veniu vestits d’aquesta guisa!…
I per sentir com ric dels mestres!
Que sííííííí!! Que sé que us passeu el trimestre,
desitjant que aquella mena d’extraterrestres
deixi de donar-vos la pallissa!
Doncs no patiu,
que aquí estan els meus verssots
que ens faran riure a tots!
Compte amb el primer, que diu:
Les Ametlles de P3 tenen a la Maria Ferrer
que per aguantar la tensió, s’afarta de Ferrero Rocher.
Els Raïms de P4 segueixen a la Rosa Maria Plana,
ella en canvi, prefereix afartar-se de magrana.
Amb les Arbequines de P5 es desespera la Maria Coll,
i és que aquestes olivetes deixen el lavabo tot moll!
A l’altre P5 estan les Menyes, de la Núria Manyé,
que parla tan fluixet que els nens no s’enteren de res!
Aquest curs tenim a la Sílvia ajudant als petitons,
i d’abraçades i petons n’està fent col·leccions!
Després dels d’Infantil, parlarem dels d’Inicial,
als que la Marta Sanjuan sempre vol ajudar,
però tenen tants embolics que la tornaran boja al final!
Us diré que els de 1rA estan massa espavilats…
Ja els fan callar, però són més llestos que la Mercè Català!
Els nens de 1rB parlen i parlen fins la matinada…
I això posa dels nervis a la mestra, l‘Esther Moncada!
L’Agnès, que fa 2n, amb els seus nens ja ha dit prou!
Déu meu, que els passarà! Si és que no paren de xerrar!
A 2nB hi ha l’Àngels, que aviat es jubilarà…
Recordeu com ens posava a la cadireta de pensar?
(Quins temps… gomets… joguines… mocs… aix…ecssss!)
Els petits, amb l’anglès, tot ho fan del revés!
Doncs ja poden espavilar… si no l’Ainhoa se’ls cruspirà!
Què?… Com va?…. Esteu cansats?….
Vinga! Que ja arribem al Cicle Mitjà!
Començarem per 3r, que els trobem molt a faltar,
per això aquests verssots els hi volem dedicar:
Els de 3rA van de cap amb la Laura Luengo:
que si xerren… que si no escolten… Va! Molt de cuento!
I els nens de 3rB? Van ben arreglats amb la Nuri!
Ella diu que acaba a temps … No m’ho crec ni que m’ho juri!
Un de nou que sembla calladet, és el Roman Vela…
però pregunteu als de 4tA: … els hi explica unes novel·les…!
L’altra que sembla tranquil·la és la Míriam Medina,
però quan crida, els de 4tB corren més que la Carolina!
Ei, Mestres! Ja heu vist que us parlem amb molt d’amor…
I espereu, que encara queda el Cicle Superior!!
Els de 5èA ja no saben què fer amb el mestre Vicens,
I és que es passa tot el dia parlant de castells!
Pels moguts de 5èB aquest curs és un malson…
No poden ni respirar, amb les mirades del Ramon!
I què direm de la Raquel, que no se separa dels de 6è?
Els fa fotos, fins i tot, quan se’ls troba pel carrer!
Què us creieu, que hem acabat? No sigueu tan optimistes!
Hi ha de qui no hem parlat… per exemple, alguns especialistes!
Ha de canviar molt la música de l’Anna Morató…
sempre ens fa cantar la mateixa cançó!
Ara toca parlar d’esport, però no és fàcil amb la Carolina…
Hem fet voltes i voltes, però amb el seu nom no hi ha cap rima!
El Miquel és molt bo, per això fa religió.
Però si als tallers s’enfada… ja pots córrer, que fa por!
La Laura d’anglès aquest trimestre ha marxat…
i no és per estar embarassada… és que no ens pot aguantar!
Fa poc temps que el David Marin, substitueix la Laura…
Sempre ens enganxa dormint… i jugant a la pissarra!
La Lídia d’Especial sempre va amunt i avall:
que si a 3r, 6è o 4t… si és que no dóna a l’abast!
I la Mari Carmen i la Teresa, les nostres vetlladores?
Si hi ha dies que van més perdudes que la Dora Exploradora!
La Marta i la Jennifer, no saben bé on s’han posat:
algun dia volen ser mestres… Però que no esteu bé del cap?!
Al conserge Clemente, el veiem poc per aquí dalt…
I de debò que no s’entén, perquè som simplement genials!
El mateix diem de la Montse, que no surt de secretaria…
I és que es passa tot el dia parlant amb la Maria!
I ara sí que això s’acaba, mira tu, qui ens ho diria…
Ep! Que hi ha algú que faltava… o pensaves que te’n lliuraries?
Sí, tu, Àngel! El nostre director! El més llarg i forçut!
El més llest i encantador!……. Ja-ja-ja! Creu-t’ho tu! Tururut!!
Això sí que és el final…
I els de sisè s’entristiran una mica
dient “adéu” al personal…
Perquè entre penes i alegries expliquen
que s’acaba el seu darrer Carnaval!!!
I ja no us diem res més,
que encara ens vindrà plorera…
I ara comença l’espera
fins que, rient i fent voltes,
torni a treure el cap per la porta
i us senti cridar l’any vinent:
VISCA EL CARNESTOLTES!!!!!!
Em va agradar molt quan vam fer les disfressa amb tots els companys
M´ha agradat molt les disfreses
Gràcies aquest discurs ja no tinc tanta vergonya.
GRÀCIES A TOTS
Va ser molt divertit el discurs em va agradar molt i amb la disfressa em vaig sentir IT.