Hem estat mirant capítols de Camins a l’escola i ens hem adonat que som privilegiats de poder anar a l’escola i no haver d’anar-hi caminant moltes hores. Per exemple, alguns dels nens i nenes han de passar per ponts perillosos, llocs on poden relliscar, o per sota de cascades.
Altres van a l’escola amb cavall perquè van per terrenys on relliscarien si anessin amb cotxe o bicicleta.
També hem vist als capítols que aquestes nens i nens feien activitats com: rentar la roba, arreglar les bicis, anar a comprar, despertar-se sols, anar a l’escola sense adults que els acompanyessin, es feien el menjar…
La majoria de nosaltres no fem aquestes activitats sols o soles, però sí que en fem d’altres com: vestir-nos, rentar-nos les dents, dutxar-nos, netejar les taules, baixar les persianes, endreçar la biblioteca…
Mica en mica ens adonem que ens anem fent grans i cada vegada podem més coses sols i soles sense ajuda. Creiem que això és bo!
FI I AINET
Hola,
Ho heu explicat molt bé noies, jo he vist algun capítol d’aquesta serie i la veritat és que hi ha nens i nenes que estan molt lluny de les seves escoles, però això no els fa perdre les ganes d’aprendre!!
Gràcies!
Míriam