Jaume Cela, mestre i director jubilat i escriptor. Membre de Rosa Sensat, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i del Consell Escolar de Catalunya.

Inicieu el vídeo amb una fotografia d’un nen que gateja dins d’un túnel. El nen fa camí i somriu, perquè ja intueix que la vida es anar fent camí i confia que al final d’aquest túnel lluminós –a la vida en trobarà de més foscos i aquest li serveix d’entrenament- hi haurà els mateixos adults, potser més i tot, que al començament del seu trajecte, uns adults que també fan el seu camí, però que l’esperen per continuar ajudant-lo a créixer.

Els adults sabeu que sou comunitat i que la tribu és qui educa, però també sabeu que la tribu és molt diversa i que no tothom ho veu de la mateixa manera. Hi ha una polifonia de mirades i això és bo. Ara bé, ens cal escoltar els altres i deixar-nos amorosir per les seves paraules, per les seves argumentacions. D’aquesta manera podem anar assolint cotes més altes de consens sense que aquesta voluntat signifiqui que els dissensos ens han de fer por.

Converseu sobre l’aprenentatge i us poseu en situació d’aprendre, de veure què fan els vostres fills i filles i després poseu en comú les vostres valoracions.

I encara més: us sentiu orgullosos de formar part d’una comunitat que aprèn.

I que berena unida i el berenar és molt important, perquè és un  moment que escapa de la rigidesa de tot allò que és formal.

Us heu plantejat el valor del desacord?

Insisteixo, ens cal buscar l’acord però hem d’aprendre a construir cultura comuna a partir també de la discrepància.

Conversar és un acte molt humil i absolutament imprescindible en tota comunitat humana que vol aprendre unida i que vol aprendre els uns dels altres.