Imagineu-vos que només teniu un minut per prendre una de les decisions més importants de la vostra vida, que heu de resoldre un conflicte que pot marcar les futures situacions: has d’abandonar la teva casa sol/a amb els pocs objectes que pots carregar a sobre. Què t’emportes amb tu?
El divendres 13 de gener, ha vingut el Carles tècnic de l’Associació Irènia que ha conduit el taller sobre la migració de les persones i la resolució dels conflictes.
Primer, hem parlat de nou sobre els conflictes. Durant el primer trimestre hem estat treballant i reflexionant per definir què és un conflicte, quins tipus hi poden haver i com actuem nosaltres davant d’una situació conflictiva. Amb el Carles hem parlat sobre quins són bons i quins no ho són: decidir entre una cosa o altra tu mateix, és bo; en canvi, resoldre un conflicte violentament com pot ser una guerra, no ens agrada. Hem parlat de que hi ha persones que han marxat del seu país per que les tiren bombes i han hagut de fugir de la seva casa.
El Carles ens ha proposat un joc de taula, però abans de començar a jugar, hem tingut un minut per escollir 10 coses amb les quals marxaríem. No ho sabíem però aquests objectes influirien després en el joc: era important escollir-los bé i fins i tot, escollir-los en ordre.
Per tal de situar-nos i posar-nos en la pell de les persones que es troben en aquests conflictes, el Carles ha llegit un text en el qual ens trobàvem sols a casa, els nostres familiars es trobaven treballant, just abans de començar un bombardeig.
El joc al que hem jugat es semblava al “Joc de l’Oca” i hi havien quatre grups ( vermell, blau, groc i verd). Per començar a jugar hem llançat els daus per decidir quin grup començava.
Al taulell hi havia diferents camins amb caselles de números i altres amb lletres. Als números no passava res, però a les lletres et proposava una situació que havíem de resoldre. Per exemple, una d’elles era saber quina distància hi havia desde la frontera de Turquia amb Bulgaria a d’Àustria: més de 1200 km que recorreguts a peu sense parar serien 256 hores caminant.
El joc no tenia un final concret i tampoc hi guanyava ningú, l’objectiu principal era arribar a Catalunya per trobar un lloc més “segur” on viure.
En aquest joc ens fa entendre com gent d’altres països, en concret Síria, pateix quan ha de marxar a un altre país per necessitat.
Abans de finalitzar el joc, hem col·locat totes les fitxes dels grups a la mateixa casella, la lletra G, on hi havia dibuixada una explosió. Tot seguit ens ha preguntat si coneixíem què eren les “mines antipersona”. Les mines antipersones són bombes soterrades que afecten sobretot als infants i es troben als camins, camps de futbol, en definitiva, llocs on passen i es troben els infants. L’objectiu d’aquestes bombes no és ni matar als infants ni ferir als adults, l’objectiu és molt més cruel: atemorir la societat que ho veu per rendir-se i/o que no segueixi fugint.
Per concloure l’activitat, hem parlat sobre les coses que podem fer per ajudar davant situacions com aquestes, des del nostre punt de vista:
- Participar amb ONG.
- Donar hospitalitat als refugiats
- Fer difusió de les notícies
- Aixecar la veu i fer visible les situacions que afavoreixen aquests conflictes.
I ens fem la pregunta: si els altres animals migren (balenes, aus, etc.), per què hem de limitar la migració de les persones?
Classe de grans 1
Agraïm al Carles que ens ha acostat a una realitat de la qual no teníem plena visió. També a la i la Joana del Consell Comarcal del Vallès Occidental per acostar-nos i posar-nos en contacte amb l’Associació Irènia.
