Missió Alba: laboratori 2

El dijous dia 2 de febrer vam començar el laboratori 2 de Missió Alba. Recordem que aquest any aquesta Missió relacionada amb el sincrotró Alba es titula: FES VISIBLE L’INVISIBLE. Per tant, tots els laboratoris estan relacionats amb allò que no es veu.

En aquest laboratori vam començar veient un video de dos nois que treballen al Sincrotró Alba i explicaven com funciona la llum sincrotró. La llum circula per uns tubs de tungste

Vam fer 4 fases que son:

La primera fase ens van donar una brúixola i teniem que fer que l’agulla que apunta al nord no apuntes al nord. Després de estar buscant maneres, vam agafar uns imans per a cada grup i ho vam conseguir, perque la agulla de la brúixola esta imantada, al nord hi ha un camp magnetic que l’atrau amb l’imant vam aconseguir desviar-la.

La segona fase va ser fer un circuit electric, ens van donar uns materials:

  • Bombeta
  • Cocodrils
  • Interruptors
  • Pila
  • Cables

Havíem de fer un circuit elèctric amb els materials que ens van donar. Vam estar-ho provant de diferents maneres i, al final, ens vam adonar que havíem de fer-ho en cercle ( un circuit tancat) que tot estigues conectat entre si. en el moment d’apretar l’interruptor s’encenia i s’apagava la bombeta. L’interruptor permet que els electrons circulin o no, depenent si fa o no contacte amb la resta de materials.

 

Després, a la fase 3 ens van demanar que provessim de treure l’interruptor i que miressim  quins materials son conductors i quins aïllants.

Ens van donar una llista de diferents materials per experimentar-los tots i comprovar si la bombeta s’engegava. Quan un material és conductor, la bombeta funcionava, i sinó, no funcionava. Per exemple els conductors eren: alumini, grafit, una persona, ferro…etc. Els aïllants eren paper, ceràmica, aigua de l’aixeta …etc. Amb l’aigua ens va sorprendre, perquè sempre ens havien dit que era conductora. De fet, vam afegir-hi sal (que seria l’aigua que trobem a gairebé tot el món) i la bombeta es va engegar.

La quarta i última fase era que havíem de moure l’agulla d’una brúixola amb electricitat perquè també és un camp magnètic. Nosaltres ho vam fer amb una bobina (un cable embolicat) perquè era més fàcil que fer servir tot el circuit elèctric que teníem connectat. Com que pel cable passen molts electrons i creen un camp magnetic,  fa que l’agulla que apunta al nord es senti atreta i no apunti al nord (magnetisme de la Terra), com l’imant que feia que es mogués.

En aquest laboratori ens vam adonar que el magnetisme tampoc es veu però existeix. De fet, aquesta atracció entre els imants, l’electricitat, la brúixola, etc.. no seria possible sinó existís.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>