Hola, famílies.
Escric aquestes línies entre llàgrimes, i és que aquest curs he de deixar l’escola. Han estat els quatre anys més meravellosos de la meva vida com a mestre, un regal com a professional i com a persona, on he conegut alguns dels meus millors amics i amigues, les meves persones preferides del món (les vostres filles i fills) i un munt de referents docents que m’han fet aprendre i créixer des del primer fins l’últim moment.
Cal aclarir que no ha estat una decisió, i que tant jo mateix com l’equip directiu hem fet tot el que hem pogut durant tot l’estiu per poder continuar aquest curs, però ha estat impossible, ja que depenia de gestions administratives externes a l’escola. Així que, com no em vaig poder acomiadar (a final de curs encara pensàvem tots que seguiria) i m’heu arribat al cor, intento regalar-vos unes paraules que, espero, puguin abraçar-vos l’ànima.
No us imagineu el que m’emporto d’aquests anys al Pompeu. He composat cançons infantils que han resultat ser un èxit, tot gràcies a la inspiració i passió de les vostres filles i fills a l’hora de rebre-les i cantar-les. He pogut estudiar molta més música i pedagogia de la que ja sabia, i creat les millors activitats, dinàmiques i concerts de Nadal que mai he fet, gràcies a que sempre comptava amb l’entrega i proactivitat dels vostres nens i nenes. He pogut construir , junt amb les meves companyes i companys, un entorn cada cop més coeducatiu i reflexiu, on l’alumnat m’ha demostrat que són capaces i capaços de dur l’ètica i l’empatia a nivells idílics. M’he enamorat de la meva feina més que de qualsevol altra cosa al món, i segur que endevineu gràcies a qui. I és que els nens i nenes són els millors alumnes, públic i companys/es d’experiències musicals que hom pot desitjar, per als quals l’espontaneïtat, l’expressió del que senten, la vivacitat, la passió per descobrir i tantes altres virtuts formen part de la seva essència infantil. He après a viure millor gràcies a elles i ells.
I tal i com m’he emportat, espero que gaudiu del que he deixat amb tanta intenció pedagògica i de forma prou explícita (això espero): la forma de concebre la feina amb vocació plena, on posar-hi totes les hores que calgui, però també el cor i l’ànima, perquè aquesta passió permea a l’alumnat i el fa vivenciar d’una altra manera l’estudi i la fantàstica etapa escolar. El compromís amb l’educació artística, amb la seva defensa davant d’una tendència educativa cada cop més mercantilitzada, on costa atorgar seriositat, transversalitat i gaudi (tot alhora) en un món que ens diu que “no serveix per a res”. La coexistència plaent entre bones pràctiques educatives contemporànies i la cultura i la història que ens ha estat llegada des de tants llocs i temps, i que ens uneix, ens engresca i ens construeix com a col·lectiu.
Recordeu tot el que hem viscut juntes i junts. Però si la memòria us falla, recordeu les sensacions, que aquestes no s’obliden. I compteu amb mi sempre que us calgui, de tot cor ho dic.
Espero i desitjo retrobar-me amb moltes i molts de vosaltres, presents o futurs, ja sigui sota un escenari o a sobre, a les places o a les terrasses, o qui sap si a l’escola d’aquí un temps. Mai em faltaran forces, braços o il·lusió per abraçar-vos.
Us estimo i us estimaré,
Guille
