Després de veure el reportatge de TV3 sobre l’escola inclusiva, a Poeta Foix no podem evitar sentir-nos reflectides. Les dades que exposa el programa són contundents: cada cop hi ha més infants amb necessitats educatives diverses i, tot sovint, els recursos arriben tard o no són suficients. Tot i això, l’escola hi és, dia rere dia, i no hi renunciem. Ens hi deixem la pell perquè creiem en una escola on tothom compta 👧🏽👦🏻.
A la nostra escola, la inclusió no és un projecte a banda: és la manera com entenem l’educació. Ens formem per iniciativa pròpia, observem, compartim, ens coordinem i busquem respostes. Impulsem projectes com l’“Escolta’m”, treballem en petits grups, fem agrupaments flexibles i personalitzem itineraris. L’atenció a la diversitat no és una excepció: és l’eix del nostre dia a dia.
Un dels espais més potents de transformació a la nostra escola són els patis inclusius. Sabem que l’estona d’esbarjo pot ser font de benestar… o de frustració. Per això, hem convertit el pati en un espai estructurat, acollidor i amb opcions per a tots els infants. Des de la comissió de convivència i el Consell d’Infants, coorganitzem tres grans zones: zona de calma, racó d’art i jocs de carrer. Cada trimestre revisem materials, fem propostes noves i vetllem perquè cap infant quedi al marge. Quan un infant té dificultats per jugar, és l’escola qui s’ha d’adaptar, no a l’inrevés.
Aquesta mirada inclusiva impregna tota la comunitat. El Consell d’Infants n’és un exemple viu: un espai on la veu de l’alumnat és escoltada i valorada, i on es fan propostes que milloren la convivència, l’organització i els espais de l’escola. Però no hi participen només infants. Hi són presents també famílies, equip de monitoratge i mestres, perquè la inclusió només és real quan totes les mirades hi tenen lloc.
Però no ho fem soles. Totes les mestres hi sumem amb vocació, empatia i compromís 💪🏼. I no podem deixar de posar en valor els veritables aliats silenciosos d’aquest procés: els infants companys. Són ells i elles qui, sovint de manera natural, ajuden, esperen, inclouen, adapten i acompanyen. Aprenen a posar-se al lloc de l’altre, i amb aquest gest, fan créixer tot el grup. Quan un infant pot créixer tal com és, tot l’entorn es transforma 🌱.
No tenim una vareta màgica. Però tenim un equip que s’implica, una comunitat que confia i una escola que escolta. I això, sens dubte, fa millor el sistema educatiu.
🎥 Mira el reportatge complet aquí:
👉 “L’escola inclusiva” – TV3 (3Cat)
