La pràctica psicomotriu que desenvolupem a l’etapa d’infantil es basa en potenciar que cada
infant pugui anar descobrint les seves pròpies possibilitats de moviment, que siguin més
autònoms i puguin assolir les normes establertes i gaudeixin d’estones individuals i de grup
on la presa de consciència del seu cos és necessària pel coneixement de si mateix i de les
seves possibilitats d’interacció amb el món que li envolta. Es tracta de deixar desenvolupar
al grup un joc espontani, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises. L’infant actua
amb llibertat i autonomia segons les seves necessitats.
La sessió de psicomotricitat vivenciada s’estructura en diverses fases:
– Ritual d’entrada: Es comença la sessió asseguts en rotllana. Es verbalitzen les
absències i es recorden les normes de la sala.
– Impulsivitat: Es prepara una muralla de material tou la qual l’alumnat ha de destruir.
A partir de la destrucció d’aquesta muralla es descarreguen emocionalment.
– Expressivitat motriu: Es desenvolupa la vivència sensoriomotriu i el joc simbòlic de
forma lliure i espontània. Aquest moment és el que ocupa més temps de la sessió.
– Representació: Es representa l’acció viscuda amb diferents tècniques com poden ser
el modelatge, el dibuix o les construccions. Es passa del plaer de l’acció al plaer de
pensar i del moviment a la calma.
– Ritual de sortida: Es torna a realitzar una rotllana per a fer un recull del que s’ha fet
durant la sessió.
Aquesta pràctica psicomotriu té com a objectiu promoure l’expressió de totes les
possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de l’infant. Durant les sessions ells
són els protagonistes del seu aprenentatge a partir dels seus interessos i el docent els
acompanya en aquest procés lliure de creació, experimentació i creixement.
