A la comunitat de petits treballem a partir dels interessos i la iniciativa dels infants. Els ambients d’aprenentatge, espais pensats i preparats per provocar la curiositat a través de diferents propostes d’aprenentatge, ofereixen materials que permeten repetir incansablement allò que més els interessa fer: omplir, buidar, comparar, ordenar, apilar… mentre fan de pares, mares, bruixots o dracs ferotges.
I per què fomentem aquest treball autònom als ambients d’aprenentatge? En primer lloc, perquè respectem els ritmes de cada infant i els concebem com a éssers únics, amb les seves passions i desitjos. La capacitat crítica a l’hora de triar i decidir què es vol fer i durant quan de temps fer-ho és imprescindible per aprendre a autoregular-se i per tenir un major coneixement sobre un mateix i les pròpies necessitats i inquietuds.
El treball autònom als ambients afavoreix l’aflorament d’aquest impuls dinàmic que mou l’infant a descobrir el món i entendre’l. El fet de fomentar la seva autonomia i no imposar-li uns ritmes preestablerts i homogenis des de fora, permet a l’infant connectar-se amb els materials i les tasques, aprofundir en processos d’experimentació i creació, manipular els materials amb precisió gràcies a la possibilitat de repetició i, sobretot li permet gaudir de temps suficient per aprendre.
